Dir que una cosa fa fàstic és emprar llenguatge sever. En anglès aquesta repugnància s’expressa amb el verb disgust: He disgusts me (Em fa fàstic). Però si disgust vol dir fer fàstic, com hem de dir, per exemple, M’has donat un disgust? Cal dir You have disappointed me. Per això, s’ha d’anar amb compte si volem dir que una cosa ens ha disgustat; cal dir it was disappointing, no pas it was disgusting (era fastigós). Ara bé, de disappoint el diccionari dona com a traducció decebre: el llibre ens va decebre = the book disappointed us (no it deceived us); però el verb anglès deceive no vol dir decebre, sinó enganyar: Appearances can be deceiving = L’aparença pot enganyar. I quan enganyar vol dir trair, mancar a la fidelitat, es tradueix en anglès pel verb preposicional cheat on: En Joan enganya la seva dona = Joan cheats on his wife. Potser val la pena fer un resum: disgust vol dir fer fàstic o fastiguejar, disappoint vol dir disgustar o decebre i deceive vol dir enganyar. Títol? Un engany fastigós ens decep a tots.
