Ja fa temps que les biblioteques han deixat de ser només un dipòsit de llibres, amb unes prestatgeries, unes taules per a la consulta i un servei de préstec. Els serveis que actualment ofereixen són innombrables i adreçats a tots els públics i a totes les edats. Per als més petits hi ha l’hora del conte, i per als joves, les biblioteques s’han convertit en un espai ideal per compartir informació i fer-hi colzes. Per a qualsevol edat, s’hi fan clubs de lectura en qualsevol gènere i temàtica. Per a tothom, les biblioteques són un oasi de coneixement, divers i inclusiu, però també acompleixen una funció de sociabilització per als solitaris i, tal com pinten els estius, de refugi climàtic. És per això que les biblioteques haurien de ser considerades un espai de primera necessitat; tant les públiques com les veïnals i les escolars, moltes de les quals es troben en aquests moments a la corda fluixa per manca de recursos i de reconeixement de les tasques d’acompanyament i assessorament que hi desenvolupa el col·lectiu cada vegada més ben preparat de bibliotecaris i bibliotecàries. No pot ser, com en alguna ocasió s’ha insinuat des del Departament d’Educació, que es creïn biblioteques mòbils o de passadís en detriment d’uns espais adequats i uns professionals joves i dinàmics. Retallar en cultura és no ser prou conscients de fins a quin punt les biblioteques, peça clau de la nostra cultura de país, són una arma de construcció massiva a favor de l’aprenentatge, la cohesió social, la llengua i fins i tot la salut mental de les persones. Un país sense biblioteques seria com un riu sense aigua. I si no comencem a posar-hi remei vindrà el dia que ens quedarem sense una cosa ni l’altra. Benvinguda, així mateix, la nova biblioteca de la FUB, inaugurada aquesta mateixa setmana a partir del fons documental i bibliogràfic de Josep Maria Aloy, un regal que el crític i estudiós ha fet a Manresa i al conjunt del país.
