Manresa es juga una part gens negligible de la seva credibilitat esportiva en el futur del projecte del Centre d’Esports (CEM) que lidera Ruth Guerrero des de la presidència. La consecució del títol de Tercera Divisió va comportar l’ascens de categoria i aquest proper curs els blanc-i-vermells jugaran a la Segona RFEF davant de rivals catalans, aragonesos, balears i valencians. Un salt d’escala que obliga a fer molt bé les coses per no perdre l’equilibri en una categoria difícil i exigent. Dilluns de la setmana passada, en la presentació de l’ampliació del contracte del jove tècnic Ferran Costa a la banqueta del primer equip de l’entitat, Guerrero va explicar que un dels motius d’orgull de l’aventura que la nova junta directiva va emprendre just abans de l’inici de la pandèmia és que la ciutat torna a mirar al camp municipal del Congost. El club necessitava estabilitat econòmica, seny i paciència, i el títol i l’ascens aporten convicció i tranquil·litat d’esperit: però aquest èxit puntual ha de ser només el primer pas d’una trajectòria que resituï Manresa en el mapa del futbol català, on equips de la talla de la Pirinaica –que ha pujat a Primera Catalana– i el Gimnàstic –amb un juvenil a Lliga Nacional– també hi tenen la seva menció per mèrits propis. Com en altres àmbits, la diversitat és saludable i productiva i, al costat d’una locotomora com la del Bàsquet Manresa, la ciutat ha d’aspirar a tenir projectes potents, sobretot per tot el que significa el futbol, amb el seu incomparable altaveu. Si, tal com afirma la presidenta, Manresa torna a mirar al Congost, el repte és que no li torni a girar l’esquena.
