Al Portal de l’Àngel de Barcelona sembla que ara El Corte Inglés vol vendre el seu edifici, de fet la majoria de gent de certa edat a aquest immoble l’anomenem Can Jorba. Els magatzems de Can Jorba tenen el seu origen manresà. Va ser un edifici espectacular al centre de la ciutat, fou el primer establiment amb nombroses seccions de venda de moltes especialitats. Sempre recordaré les visites que per Nadal feia a la planta de les joguines, on hi havia una exposició increïble –per aquell temps–, com el patge recollia les cartes dels infants per fer-les arribar als Reis d’Orient. La senyora Jorba, si no vaig errat, vivia al carrer del Born, al costat de la sabateria Torra.
Al principi del segle XX, el senyor Pere Jorba, veient l’èxit que tenia el seu establiment manresà, va decidir obrir-ne un al centre de Barcelona. El lloc triat fou el Portal de l’Àngel, on va bastir un espectacular i bonic establiment. La façana encara es pot admirar avui a la cantonada amb Santa Anna. L’edifici va obrir el 25 d’octubre del 1926 i va guanyar el concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser el primer edifici comercial de l’Estat que va instal·lar escales mecàniques. El 1932 es va ampliar amb dues plantes més. Tenia un petit zoològic a la darrera planta. El 1963, l’edifici va ser adquirit per l’empresa madrilenya Galerías Preciados, que el va destinar al mateix ús com a grans magatzems sota la denominació Jorba Preciados. El 1992 va tancar, ja que l’empresa Galerías Preciados va fer suspensió de pagaments. Va romandre tancat uns quants anys fins que El Corte Inglés el va adquirir, tot i que ara diuen que el vol vendre, com ja va fer amb l’edifici de la plaça Macià de Barcelona.
Ara el que és molt menys conegut és que la part de l’antic edifici de Can Jorba, el de la cantonada Santa Anna amb Portal de l’Àngel, era el palau del Farguell de Berga, que tenia la seva casa pairal a la plaça de Sant Pere berguedana. Manuel Farguell de Magarola (Barcelona, 1855 - Berga, 1928) fou un polític català, fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona pel districte de Berga–Manresa de l’any 1882 al 1892 i de l’any 1901 al 1910, diputat a Corts a Madrid pel districte de Berga elegit a les eleccions de l’any 1910, 1914 i 1916, senador per la Solidaritat Catalana a Madrid pel districte de Girona de l’any 1907 al 1908 i va ser nomenat governador civil de Toledo l’any 1921.
Els borbons Alfons XIII i la seva tieta (la Xata), Isabel de Borbó, quan va pujar a Berga, van tenir una relació destacada amb Farguell, des de casa seva a la plaça Cremada. També va tenir una estreta relació amb mossèn Cinto Verdaguer quan va pujar a Berga pels Jocs Florals (certamen literari) de l’any 1901 i es va hostatjar a casa seva. Farguell va regalar la bandera del Coro de Berga i de la Lira Gironellenca que Verdaguer, al santuari de la Mare de Déu de Queralt, va beneir. També va ser en Manuel Farguell un dels marmessors del penúltim testament de Verdaguer. De Manuel Farguell en va parlar l’escriptor empordanès Josep Pla en el llibre Un senyor de Barcelona, on explica passatges particulars d’ell i la família.
