Regió7

Regió7

Pepa Mañé Vall de Vilaramó

Les escultures de Manresa

La sèrie històrica que publica aquest estiu Regió7 signada per Francesc Comas, historiador, geògraf i col·laborador habitual d’aquest diari, vol ser un inventari de les escultures amb valor històric i/o artístic que hi ha ubicades a espais públics de Manresa. I voldria ressaltar aquest treball perquè em sembla molt oportú, justament perquè sóc una visitant habitual d’algunes de les escultures de la ciutat. Li generen interès a la meva filla, l’Ònia, i cada cop que per algun motiu hem de venir a Manresa i som a prop d’alguna, les hem d’anar a visitar. No ens n’escapem!

Té 5 anys i, ara per ara, sap diferenciar el Conservatori del Kursaal per les obres escultòriques que hi ha a la vora. El Conservatori és el teatre que té al davant «la noia de la Porta», és a dir, l’obra titulada L’acollida, de Ramon Oms, un artista que es veu que li crida l’atenció. L’obra representa la roba de sac que portava Ignasi de Loiola, les mans de les dones que l’acullen, el plat de l’escudella i, sobretot, la noia que dona la benvinguda obrint la porta d’acollida de la ciutat. Mentre que, per ella, el Kursaal és el teatre que té a prop «el senyor del cafè», que jo crec que és la seva escultura preferida, perquè no l’oblida mai, i ens obliga a pujar les escales del Casino per anar a saludar de prop Joaquim Amat-Piniella. L’estàtua de bronze de l’autor, entre d’altres, de les novel·les El casino dels senyors i K.L. Reich, va ser promoguda per Òmnium. Mostra l’escriptor assegut prenent un cafè a la terrassa de l’antic bar del casino dels senyors. L’Ònia sol mirar si té res dins de la tassa i s’acaba asseient a la cadira que té al davant.

L’impressiona el rei Pere III, el Cerimoniós, a tocar de Crist Rei, obra realitzada pel manresà Ramon Majà amb els esbossos i orientacions de Frederic Marès, però té més predilecció per una altra obra d’Oms: la noia asseguda en un banc a la Plana de l’Om amb un llibre obert (A l’ombra): li mira l’escot (que si plou s’omple d’aigua) i hi interacciona. Fora de l’itinerari del centre, també visitem sovint l’escultura dedicada al pintor Vila Closas a la plaça de Catalunya i, recentment, ha descobert Nena jugant, al pati de l’Hospital de Sant Andreu, que es complementa amb tres caixes de cartró. Ella s’hi va enfilar, i em va obligar a fer-li fotos.

La sèrie de Comas i aquestes visites habituals a les escultures manresanes m’han fet adonar que són un actiu per la ciutat, que hauria de pensar en explicar més la seva història a ciutadans i visitants, ja sigui amb plaques atractives o amb moderns QR (o amb ambdues coses alhora!).

Compartir l'article

stats