Quiosc

Regió7

Pere Gassó

Pere Gassó Ollé

Periodista

Una avinguda amb molt alta tensió

Gairebé coincidint amb l’incendi forestal d’El Pont de Vilomara, Manresa obria al trànsit la nova avinguda dels Països Catalans que, a part de redirigir una part de la circulació, relliga urbanísticament sectors de la ciutat, antigament considerats perifèrics però, ara, integrats al nucli urbà. El nou vial ha anat acompanyat de la polèmica, ja força abans que comencessin les obres d’execució perquè, ni la Generalitat, ni l’Ajuntament de Manresa, promotores del projecte, havien detectat que l’execució dels treballs comportava menjar-se literalment una part del patí de la residència. Una badada lamentable que afecta de ple l’única residència que té la Generalitat a la capital del Bages.

No dubto que l’avinguda dels Països Catalans es va planificar amb la millor de les intencions, però és fàcil d’entendre les veus veïnals que han comprovat que ha nascut un carrer i no una avinguda, tal com la podríem entendre la majoria de mortals. El nou enllaç entre la carretera de Vic amb Viladordis i els Trullols es presenta amb una desfilada de torres d’alta tensió, com si es tractés d’un homenatge al corrent elèctric.

L’avinguda, que es podria dir perfectament de l’Alta Tensió, ens torna a posar de manifest la falta de diligència d’Endesa, Ajuntament i Generalitat en fer realitat el soterrament d’aquestes línies elèctriques que, a part d’un destorb i un atac a la vista, són un perill per a les persones i per a qualsevol bé que hi hagi als voltants.

Un procés d’urbanització és una oportunitat per fer la feina ben feta. Aigües de Manresa ha fet la feina amb el col·lector d’aigües pluvials, però les línies d’alta tensió s’han quedat allà on eren, inclosa la gran torre que dona la benvinguda a tots els que entren a la ciutat de Manresa per la carretera de Vic i l’anomenada plaça Prat de la Riba -també coneguda com la rotonda de després del Pont de Ferro o la rotonda del Lidl-. Que una gran torre elèctrica sigui el gran monument en un dels principals accessos al nucli urbà és que alguna cosa no s’acaba de fer bé. Soterrar val diners, però s’ha de fer. No hi ha alternativa vàlida al segle XXI.

El transport de l’electricitat no és una activitat innòcua per a ningú. En dos dels incendis forestals dels darrers dies hi ha hagut una intervenció directa de les línies d’alta tensió. A Àger, al Montsec, un accident d’un helicòpter amb una línia ha acabat amb 50 hectàrees de bosc calcinades. A Manresa, justament, ben a prop de la nova avinguda dels Països Catalans, un ocell electrocutat va ser l’espurna d’un foc que va afectar plenament la finca de les Arnaules i que es va enfilar fins al polígon de Bufalvent. Quaranta-sis hectàrees més, no per culpa d’un ocell, sinó de la línia elèctrica.

No cal que recorrem a l’hemeroteca al cercador Google per reforçar l’argument dels incidents derivats de les línies elèctriques. Per poc documentats i informats que estem sabrem que una part dels grans focs que hi ha hagut a la Catalunya central van tenir el mateix origen: les línies elèctriques. Hi ha molts grups de recerca que estudien els efectes de l’alta tensió sobre la vida de les persones. N’hi ha d’especialment alarmistes i d’altres força menys. En tot cas, el que és segur és que cap directiu d’Endesa, conseller o alcalde, anirà a viure a prop d’una torre d’alta tensió.

Compartir l'article

stats