Quiosc

Regió7

Maria Dolors Guardia

Creu de Sant Jordi al masclisme castellà

La Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya per «distingir les persones... que pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat...»

Els Estopa són dos xiquets, originaris del barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, que es van posar aquest nom perquè en castellà, vol dir colpejar o donar una pallissa; també fa referència, en una altra accepció, ―l’originària, a preparar-se per a encendre foc. I aquesta és la seva intenció amb les seves lletres de rumbes «canalles i urbanes» ( em diu la Viquipèdia perquè jo només els he escoltat quan no he pogut evitar-ho). I entenent que «canalla» aquí fa referència a «home menyspreable i de comportament dolent» (segons el diccionari català).

Actualment tenen 46 i 43 anys i, de tota la seva discografia ―tenen nou àlbums enregistrats―, només una sola cançó és en català. I els hi va escriure l’Albert Pla. Quanta identitat catalana per haver viscut i estar escolaritzats en català. I després diran que l’escola catalana...

Quina és la identitat que defensen aquests xiquets que canten en castellà i són masclistes? La meva no! I estic segura que la de molts i molts catalans, tampoc. Altra cosa és que el jovent ―aquell que té per estil de viure, fer-ho sense pensar ni reflexionar ni adonar-se del que repeteixen, ni preveure conseqüències...―, vagin als seus concerts. Vull pensar que la identitat catalana no es gasta gaires diners en ells. Amb tot, és el grup català que, per cantar en castellà, ha venut més discos. Perquè també ha accedit, per la llengua, a tota Sud-amèrica.

Que hi ha hagut altres Creus de Sant Jordi com a Leo Messi i Camilo José Cela... que tampoc han dit ni una paraula en català, cert.

Però i el masclisme? Algunes de les seves lletres, repetides fins a la sacietat, han normalitzat el masclisme. I això, Sant Jordi no s’ho pot permetre. Especialment, des dels dibuixos que ens fa Joan Turu.

«Luego follarte metertela

hasta las cejas

hasta que te chirrien

los dientes

Cuando yo tenga suficiente

Tú tendràs sobresaliente

Para degustarte vaselina

lubrificante

Si no quieres dañarte procura

no moverte

Sodomizarte tan electrizante»

Aquesta és una lletra que ha corregut per les xarxes i que, per a mi, no sols està a les antípodes del que podria ser un guardó de prestigi ―si no segueix fent l’imbècil sense fixar-se en el que escriuen els guardonats―, és que no es mereix que se’n parli si no és per criticar-la i posar en evidència als autors que no pretenen sinó colpejar i encendre foc. Per cert, el prestigi de la puntuació ortogràfica tampoc el tenen. El del llenguatge barroer, groller i incivil (en el sentit de no civilitzat, de no ser una qualitat sinó un defecte) se’l guanyen amb cum laude.

I és que no es poden donar premis com si la Generalitat fos jovent del que no pensa, ni reflexiona, ni s’adona del que està fent repetir ni preveu conseqüències.

Compartir l'article

stats