Ha estat un encert Eufòria com a proposta televisiva. Em genera més dubtes els processos de selecció i l’estandarització de models de persones, de joves, per omplir les expectatives de tots els mercats potencials. En un altre temps s’haurien triat joves i atractius, ara els patrons socials són uns altres. Avui els colors per a l’amanida musical són uns altres, els de LGTBI+, en formes diferents, triomfen. En aquest tipus de programa ja fa anys que es tendeix a buscar el que en diuen «perfils». Jo m’estimaria més menys perfils i pensar, per sobre de tot, en el talent vocal. És possible que vagi errat i que la meva proposta anés en detriment del xou, de les audiències i dels ingressos que tot plegat suposa.
Recuperant la idea inicial, però, Eufòria ha anat bé. S’han fet els programes, el concurs ha tingut un èxit que TV3 no havia experimentat abans, i s’han fet dos concerts al Palau Sant Jordi, amb molt públic, que és una altra gran fita. Ara, aquests joves cantants necessiten una part de post producció del programa, perquè ja hem vist que saben cantar, però han de decidir quin és el seu perfil musical, han de fer la seva tria temàtica i han d’elaborar una proposta instrumental que els acompanyi. Ara sí, comença l’aventura.
