Hem passat dels grans embats i mobilitzacions al recompte de víctimes de la pèrfida Espanya i el seu braç executor, la Justícia espanyola. Aquest és el nou relat del moviment independentista, a falta de reconèixer la contundent derrota soferta. Al llarg de la nostra història ja hem tingut diversos episodis semblants, i sempre hem mostrat una especial delectació pel victimisme.
Ara, som al bell mig d’aquest fenomen, i sempre hi ha algú que fa el recompte. En aquest cas va a càrrec d’Òmnium , el qual dona xifres que arriben a les 4.200 persones. Xifra prou elevada per mostrar la gran «persecució» contra l’independentisme. No importa que aquí s’hi sumin tota mena d’accions i actuacions. És igual, el que compta és el volum, no els detalls.
Però sí que els detalls són importants perquè, quan mirem el que ha passat en el nostre país en els darrers 10 anys, el volum d’insensateses, il·legalitats, vulneracions, destrosses, malversacions, desobediències, falsedats, atacs a persones i coses, etc., dona per aplicar la llei a milers de persones que n’han estat protagonistes.
O és que, per ser independentistes, totes les accions i actuacions fora de la llei han de ser perdonades? Volen dir això els qui parlen de repressió? Perquè en desenes de manifestacions es van cremar centenars de contenidors, es van malmetre centenars de tanques, bancs, papereres, semàfors i altre mobiliari urbà. Han de quedar sense sanció aquestes accions vandàliques?
O també s’han de perdonar les destrosses a entitats bancàries, comerços, bars, restaurants, cases i edificis particulars o oficials? Els centenars d’energúmens que van protagonitzar aquests fets són motiu de repressió?
I els que van envair espais considerats de seguretat nacional com són les pistes d’aterratge de l’aeroport? O els que van tancar la frontera amb França? O altres que van paralitzar vies ferroviàries posant en perill persones i material?
I ja no diguem els que es van enfrontar a les forces de l’ordre, fossin Mossos d’Esquadra, Policia Nacional o Guàrdia Civil, amb greus destrosses a vehicles i ferides de diversa consideració als qui actuaven en defensa de la pau i l’ordre?
A tots aquests milers hi hem d’afegir alcaldes, regidors, consellers comarcals, diputats i senadors, que van cometre diferents accions clarament il·legals com malversació de cabals públics per pagar despeses d’entitats privades. O van signar documents fora de la legalitat, a més de posar símbols no oficials en edificis públics.
Totes aquestes accions, i moltes altres que per raó d’espai no puc enumerar, han de ser objecte d’investigació i obertura d’accions judicials, si pertoca. És el que estan fent les forces d’ordre, per mandat judicial. No és repressió, és aplicació de la legalitat vigent. I vull recordar que els autors no eren nens petits que no sabien el que feien, sinó adults, amb ple coneixement de causa, que pretenien alterar l’ordre legal i constitucional. Que menys que retre comptes de les accions dutes a terme!
