Mentre escric aquestes línies, Francesc de Dalmases encara no ha dimitit. El diputat i mà dreta de la presidenta del Parlament i de Junts per Catalunya, Laura Borràs, ha estat un dels protagonistes negatius de la setmana, en sortir a la llum pública, certificada per diversos testimonis, la seva esbroncada a una periodista de TV3, amb crits i cops a parets i mobiliari, perquè no li va semblar adequada una entrevista a Borràs, en general, molt amable l’independentisme FAQS.
De Dalmases primer va negar els fets, després va demanar disculpes «a qui es pogués haver sentit ofès», un recurs per obviar qualsevol disculpa personal, i més tard va admetre que hi havia hagut alguna cosa més que un debat innocu. Per sortir del pas, demanava al seu partit, és a dir, a la mateixa Borràs, que li obri un expedient informatiu i proposava la seva «suspensió temporal» com a portaveu de Junts en una comissió parlamentària. Dijous, però, assegurava sentir-se víctima d’un «linxament». Ahir, per acabar de reblar el clau, Borràs assegurava que no hi va haver cap «agressió» i que hi ha hagut «acarnissament» contra Dalmases. Borràs, a qui li deuria semblar normalíssima l’actitud del diputat, sap de què parla, encara que la seva versió difereixi del que han explicat els testimonis que van viure de prop l’escena. Sap de què parla perquè ella mateixa estava a la sala on Dalmases va tancar la periodista per humiliar-la, segons totes les versions menys la de Borràs. La presidenta és còmplice de l’actitud del diputat, sobre el qual ERC, PSC, CUP i En Comú Podem demanen a la presidenta del Parlament que examini si ha vulnerat el codi de conducta de la cambra. En fa la pinta.
L’embolic és dels molt interessants, perquè Laura Borràs està immersa en una causa judicial. La Fiscalia demana per a ella sis anys de presó i 21 d’inhabilitació pels delictes de prevaricació i falsedat documental per haver trossejat contractes per a un amic que va ser condemnat el 2019 a cinc anys de presó per tràfic de drogues i falsificació de moneda. Poca broma.
I mentre escric això no ha plegat ni De Dalmases ni tampoc Borràs. Com diu cert eslògan, aquest no és un país normal. En un de normal, ambdues situacions haurien provocat les dimissions dels seus protagonistes per evitar que la mínima sospita taqui les institucions. Però aquest no és encara el país que la seva ciutadania mereix. I les institucions ja pocs se les prenen seriosament.
