Sempre que s’esdevé una calamitat la culpa és dels altres, de les circumstàncies o de la fatalitat. Els incendis en són una mostra clara. Quan se’n declara un, d’entrada tendim a descarregar la mala consciència en els piròmans. I es crea un debat encès a l’entorn del tema, mentre la carn es va coent a la barbacoa del jardí o la terrasseta. Si no és obra d’un piròman amb obscures intencions, deurà ser a causa d’un llamp, algú diu espargint el fum cendrós del tabac. Esclar que els llamps no es poden perseguir ni detenir. I a més a més fa dies que ni plou ni llampega. Si almenys plogués de tant en tant, el bosc no estaria tan sec. Ara ningú no va al bosc a fer llenya com abans, comenta el barbacoista de cap de setmana, ventant les brases, que espurnegen al vent. No heu vist com estan de deixats, els boscos? L’estrany és que no n’hi hagi més, d’incendis. Potser llavors els propietaris reaccionarien. Que el bosc cremat que dieu és municipal? Pitjor encara. Tanta gent aturada com hi ha, no sé per què no els posen a netejar els boscos. I parlant de netejar, nosaltres també hauríem de desbrossar el jardí, que sembla una selva i qualsevol dia tindrem un disgust. Què vols que hi faci? Perquè les flors facin goig bé se les ha de regar. Que l’aigua va cara, ja ho sé. Pitjor si les regués amb benzina! Per no parlar de la piscina: tampoc cal omplir-la de nou cada cop que hi cau una mosca. Ni que fos una sopa. I si falten bombers, que en posin més. I més helicòpters i més mànegues i més de tot, que per això paguem impostos. Per això i perquè s’emportin les cendres de l’última barbacoa, que vaig deixar la setmana passada vora el contenidor i encara hi són. Imagineu-vos que les arribo a llençar estant calentes! Què és aquesta fumarada? Càsum l’olla! Tant xerrar xerrar se’ns ha cremat la carn. I tot per culpa dels focs!
