Regió7

Regió7

Carles Francino

Les coses clares

Sempre m’ha agradat aquesta dita, que reivindica anomenar les coses pel seu nom. I la veritat és que les coses no són tan complicades com de vegades pensem. Aquests dies, per exemple, hem confirmat que hi ha receptes progressistes per intentar trampejar la situació econòmica. Poden agradar més o menys; però d’haver-n’hi, n’hi ha. Són, simplement, mesures que prioritzen la protecció als més febles, tot i que els dubtes sobre la seva efectivitat i les desesperants baralles internes en el si del Govern els hagin posat sordina. També ens ha quedat clar que els gegants de l’economia, siguin bancs, elèctriques o petrolieres, solen tenir alguna mena d’atròfia muscular que els dificulta arremangar-se quan es tracta de compartir danys en una crisi.

La sobreactuada reacció de les borses davant l’anunci d’impostos especials per reduir una miqueta els seus beneficis feia pensar en l’acudit del dentista, que, quan està a punt d’entrar a sac en boca aliena, nota la mà del pacient a les seves parts nobles mentre aquest li xiuxiueja: «No ens farem mal, ¿oi?». Tampoc poden haver-hi gaires dubtes sobre la tara congènita que arrossega el Partit Popular amb l’ús malintencionat del terrorisme. Que 10 anys després de la desaparició d’ETA hi insisteixi una vegada i una altra, confirma que necessita assistència mèdica. I moral. Perquè sentir al Congrés que l’esperit de resistència cívica que va generar l’assassinat de Miguel Ángel Blanco és el mateix que enarbora el Partit Popular per oposar-se al Govern de Pedro Sánchez, això frega el guerracivilisme. És clar que també aquests dies hem estat a punt de vomitar en escoltar, sense anestèsia i de manera absolutament descarnada, com es couen operacions d’assetjament i demolició en què participen periodistes i directius de mitjans de comunicació. No m’ha agradat mai generalitzar. Per això celebro que, tot i que sigui només de tant en tant, aclareixin els dubtes. A partir d’aquí, que cadascú actuï com li doni la gana i que cadascú carregui el mort. Però les coses, clares. I la xocolata, espessa.

Compartir l'article

stats