Quiosc

Regió7

francesc galindo

The Wall Street Journal lluny del Pont de Vilomara

El Wall Street Journal, una de les capçaleres més conegudes dels Estats Units, va destacar a la seva portada l’incendi del Pont de Vilomara, però erròniament amb una fotografia captada pel fotògraf Brais Lorenzo a la localitat d’O Barco de Valdeorras, a Ourense. Quina diferència hi ha entre O Barco de Valdeorras i el Pont de Vilomara? Depèn de si tens l’oceà Atlàntic pel mig. Però no només d’això.

La proximitat al material amb el qual s’elabora la informació aporta un coneixement que no es té des de lluny i ara encara menys quan hi ha molts mitjans de difusió (bàsicament repetidors de notícies que no són seves) i pocs de creació d’informació. És un panorama excel·lent per al principi de Goebbels sobre la propaganda: «Si una mentida es repeteix mil vegades es converteix en veritat». Ens hi trobem cada dia amb presumptes notícies que «estan sortint per tot arreu», com hi ha molta gent que diu, però s’assemblen a la realitat com un ou a una castanya. L’altra cara de la moneda és que la proximitat dels periodistes a les fonts informatives augmenta la possibilitat de contaminar-los, de restar-los objectivitat. Així que el distanciament pot ajudar a enfocar millor els temes.

El periodisme i la boxa tenen en comú la necessitat de dominar la distància, també la importància de la sorpresa. Una notícia és una sorpresa. Més gran o més petita, però sempre alguna cosa que no se sabia. Una cosa certa.

L’error del Wall Street Journal mostra que no coneixen el Pont de Vilomara, però el fet de dedicar un espai important a un incendi a la comarca del Bages en el context d’una informació que traslladava preocupació sobre la calorada extrema que assetja el continent europeu i les seves conseqüències aporta perspectiva al que ens està passant.

El clima canvia, la vida diària sense aires condicionats es complica cada cop més mentre la factura de la llum està pels núvols. Als pagesos se’ls paga misèrrimament mentre tothom assegura entendre que són imprescindibles. Falten treballadors quan els aturats i les persones que canviarien gustosament de feina, i no ho fan per falta de possibilitats, es compten per milions.

No cal estar a l’altra banda de l’oceà Atlàntic per tenir la mirada desenfocada. Aquesta setmana han plogut crítiques a un especialista en incendis forestals de gent que bàsicament no s’havia llegit el bon article que havia publicat. La distància pot propiciar-los, però això no treu que estiguem envoltats i ens passem el dia nedant en l’error.

Compartir l'article

stats