Això que la Patum no pot sortir de Berga és una invenció. Al llibre d’actes de l’Ajuntament hi ha un acord del 3 d’octubre del 1963 que diu «La Patum.- Visto el hecho de que la representación de la Patum en lugares distintos a la Plaza de San Pedro de esta Ciudad y sin la cooperación del pueblo en general, deslucen de tal manera la fiesta folklórica aludida, careciendo de la emotividad que la engrandece y sin la cual queda deslucida y sin realce alguno, como se evidenció la representación en el Pueblo Español de Barcelona, por unanimidad se acuerda no acceder a las peticiones que se formulen por Entidades Oficiales o particulares de otras Ciudades de desplazar la totalidad o parte de los elementos de la Patum, sin un detenido y previo acuerdo especial del Pleno de esta Corporación Municipal». Mai no entendré en una ciutat amb majoria superindependentista com es pot venerar un acord municipal pres per la dictadura militar franquista i a més ometre bona part del text. Potser els que el citaven i en parlaven només en llegien la primera part i prou...
Consta a l’Arxiu de Berga, el 17 de maig del 1957, una carta rebuda del batlle de Granollers, Carles Font Llopart, sol·licitant la col·laboració de l’Ajuntament de Berga per fer un «Desfile del Fuego», el 31 de maig s’acordà trametre’ls-hi el pressupost que, per «los diablos, Maces y la Guita de nuestra Patum», era de 6.120 si era dia feiner i només de 5.000 si era festiu. Si era dia laboral, es diu que era així «por haberse de abonar jornales a los actuantes». La desfilada del foc del divendres 30 de maig del 1957 a Granollers va tenir un gran ressò a la premsa local. El setmanari El Vallés va publicar la foto d’un salt de maces a la carretera de Granollers el 9 de juny del 1957, i els diaris de Barcelona de l’endemà, com La Vanguardia i La Premsa, se’n feren ressò. El 5 de maig del 1957 Nans Nous i l’àliga ballaren a la plaça de l’Ajuntament de Manresa per ser el Dia de la Província.
Voldria destacar que, fins no fa pas gaires anys, tothom que sortia a la Patum cobrava. Tal volta per això hi havia una disciplina de la festa i un bon control municipal de tot el que envoltava la Patum, que organitzava i pagava l’Ajuntament berguedà. De vegades, consultant papers vells, anant als arxius, pots trobar coses sorprenents.
De la Patum granollerina recordo, perfectament, com la Guita baixava per la carretera de Granollers acompanyada dels diables vestits com per fer les Maces. Al vespre, quan ja era fosc, es va fer un petit salt de plens davant de l’ajuntament de Granollers, a la plaça de la Porxada. Els pocs berguedans residents a Granollers anàrem a veure a casa del veterinari municipal de Granollers el senyor Trasserra, que era de casa en Pons de Berga, el pare del sempre enyorat bisbe de Solsona. Els Plens van saltar i van petar a la plaça davant d’un rebombori de cants i crits de les gallines i d’altres bestioles que estaven en una exposició a dins la Porxada. Al Dia de la Província de Manresa, i està documentat fins i tot en fotos, els Nans Nous van fer un ballet entre diversos dansaires i van ballar a sobre d’un empostissat.
