Quiosc

Regió7

M. Àngels Serentill i Aubets

DOS DITS DE FRONT

M. Àngels Serentill i Aubets

Mestra i activista cultural

I aquí no passa res! o sí? Por, molta por, mama!

Qui no coneix a Villarejo? L’excomissari de la policia patriòtica i les seves històries són protagonistes de l’actualitat cada setmana, esquitxant a tort i a dret. Un home que utilitza «el quart poder» amb malsana intel·ligència al servei de quins objectius? Té als mitjans al seu servei i ha utilitzat el seu gran poder per influir en el rumb del país.

Un serial que s’ensuma calculat i d’uns tempos premeditats, com tot el que ha fet aquest senyor al llarg de la seva vida. Com sinó va estar gravant cada una de les converses amb personatges d’una maldat i perfídia incalculables i ha guardat els àudios fins al moment idoni? A jutjar per la quantitat d’esforços i converses que es dediquen a cada tema, tots tenien un objectiu primordial, desmantellar l’independentisme català, i algun de secundari, com desprestigiar l’esquerra espanyola de Podemos. Menys coneguts són els xantatges a directius d’empreses per part d’aquest personal, com la directiva del Barça, que vam conèixer la setmana passada que va dimitir davant les pressions i notícies falses publicades en mitjans del clavegueram, com OK Diario o El Confidencial, i que va rebre la visita d’un «comissari» que li va oferir «serveis» si validava informacions contra la família Pujol. Com lluitar contra l’establishment i el xantatge de la màfia d’estat, units per una causa, creant falsedats que han ensorrat honorabilitats, dignitats i vides, no només polítiques, i incidit en el rumb del país d’una manera escandalosa amb complicitats judicials i polítiques, i el camuflatge dels «secrets oficials»?

Objectiu aconseguit i aquí no passa res! En qualsevol país, la fiscalia actuaria, s’engegarien investigacions, hi haurien judicis als tribunals; també dels altres, els judicis polítics i mediàtics, que es carregarien d’arrel als creadors de tanta mentida i manipulació. Per una «nimietat», en comparació, Johnson ha caigut! Però què ha passat aquí, en l’autoproclamat estat democràtic i de dret? Res! La difamació, el xantatge i l’assetjament amb fons reservats es remunta al franquisme i és il·legal, però aquí, canalla, aquí no passa res!

No heu pensat quin rèdit en treuen en Villarejo i sequaços? No us ha vingut al cap que potser no tot queda aquí. Aquest degoteig continu podria tenir un altre objectiu afegit. Aquest sentiment que ens queda després de saber d’informacions que parlen del control sobre les vides, de manipulació, de gravacions, de Pegassus, de mòbils que espien, de programes que entren als ordinadors... tenen un objectiu molt clar i sempre al servei del femer de les clavegueres i d’aquest poder ocult que ja no és tan ocult. Es tracta de la por. Primer, veiem amb quina impunitat són capaços de bufar-se els drets fonamentals de tot bitxo vivent, segons les seves necessitats polítiques i econòmiques, i sortir-ne impunes. Després, ens ha quedat clar que qualsevol, amb un mínim de poder polític o mediàtic, pot ser un dia el protagonista de la publicació no autoritzada d’una conversa privada «caçada» il·lícitament.

Doble objectiu aconseguit: Desmantellar dissidències i instaurar la política de la por.

Compartir l'article

stats