Quiosc

Regió7

Queralt Casals

Les orelles del llop

La manca de pluges i les onades de calor que patim estan extremant una sequera que comença a ser preocupant. Avesats a nedar en l’abundància, sovint ens oblidem que el recursos naturals són finits i que el llop del canvi climàtic, que ens amenaça des de fa anys, ja ha començat a ensenyar les orelles.

La setmana passada l’Agència Catalana de l’Aigua ja llençava un avís que les restriccions d’aigua, que ja pateixen alguns municipis, es podrien estendre a Catalunya si no plou i feia una crida a l’estalvi tenint en compte que els embassaments es troben per sota de la meitat de la seva capacitat. Davant d’aquest panorama, ja no n’hi ha prou amb viure pendents del cel. No ens podem quedar més de braços creuats esperant que plogui.

Restringir els usos urbans com el regadiu de jardins i zones verdes o deixar d’omplir les fonts ornamentals són algunes mesures importants d’estalvi, però tenint en compte que una part molt destacada del consum és el que està dedicat als ciutadans ens n’hem de responsabilitzar i començar a moderar l’aigua que gastem, a vegades inútilment, abans no comencem a tenir limitacions i restriccions de les xarxes d’aigua potable. Davant d’això, podem fer-hi molt amb una acció tan senzilla com és tancar l’aixeta quan toca.

A banda de la sequera, els incendis forestals també ens estan castigant aquest estiu i, en el marc de l’emergència climàtica actual, els experts adverteixen que cada vegada n’hi haurà més i seran més virulents. Per fer-hi front asseguren que cal fomentar activitats que tornin a donar vida als boscos perquè el mateix paisatge actuï com a tallafoc natural d’una massa forestal que ha crescut desmesuradament. Potenciar la neteja dels boscos i activitats com la ramaderia extensiva s’apunten com algunes d’aquestes accions.

No és la primera vegada que vivim una sequera extrema, ni que patim grans incendis forestals, però sembla que ara el problema ha deixat de ser conjuntural per passar a ser estructural. El canvi climàtic ha vingut per quedar-se i, segons tots els pronòstics, els episodis de sequera i els incendis malauradament seran cada cop més freqüents i, per tant, haurem d’aprendre a coexistir-hi. Tots plegats, administracions i ciutadans ens hi hem d’arremangar per fer front a aquesta nova realitat per poder-hi viure o conviure sense prendre mal. Deixem de mirar el cel, gestionem bé els boscos i tanquem l’aixeta abans no sigui massa tard.

Compartir l'article

stats