EEl guió estava escrit des de feia dies i el desenllaç no ha sorprès a ningú. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir ahir obrir judici oral a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental, presumptament comesos quan era presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes.
A hores d’ara gairebé tothom sap que l’acusació és per haver trossejat contractes, de manera que no haguessin d’adjudicar-los per mitjà de concurs públic, i que la totalitat d’aquests contractes anaven a parar al seu amic Isaïes Herrero.
Laura Borràs ha defensat sempre la seva innocència i que totes les adjudicacions es van fer en benefici de la institució que presidia. Per això ha demanat respecte a la presumpció d’innocència i s’ha negat a deixar la presidència del Parlament. Però demà, molt probablement, la majoria de grups de la Cambra li demanaran que dimiteixi pel bé de la institució.
Per molt que la justícia tingui el focus posat més en els independentistes que no pas amb els de les gravacions patriòtiques, a Laura Borràs no se li ha de recordar allò de la dona del cèsar. Perquè, en condicions normals, segur que ho compartiria.
