Quiosc

Regió7

Maria Dolors Guardia

Felip V era un maltractador sexual

De tots és sabut que Felip V va ser un rei extremadament pertorbat. A Europa, les famílies reials es casaven, tot i ser, per exemple, cosins entre ells. I Felip V era cosí de la seva primera esposa Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, la que odiava els catalans. El 1701, quan es casen a Figueres, ell té divuit anys i ella tretze. Algú s’imagina una noia de 2n d’ESO fent de reina ni que sigui de l’Alt Empordà?

La consanguinitat va provocar i ha provocat moltes malalties mentals, a part de físiques, a la reialesa espanyola. Felip V patia de recurrents trastorns psicològics que van derivar en una greu depressió. I tot això amanit amb un excés de vicis.

Es diu que la seva primera esposa va morir, dotze anys després, a causa dels excessos sexuals que ell li infligia. Practicava l’orgasme múltiple i la masturbació a diari. Després, per una doble moral, sentia una gran culpa i suplicava el perdó. Però persistia en el vici.

A la seva segona esposa amb qui va voler passar per voluntat pròpia, la seva primera nit de noces, al llit on havia mort la primera, l’obligava a practicar un joc sexual de moda a la immoral cort francesa: l’impàvid. Consistia en asseure sis homes, desvestits de cintura per avall, al voltant d’una taula, amb unes tovalles fins al terra (com les de les taules amb braser); i una noia quasi despullada es posava a sota per escalfar-los; guanyava aquell que sabia mantenir-se més impàvid a les seves excitacions. Felip V obligava la seva esposa a contemplar el joc mentre ell la penetrava per darrere.

Els historiadors sempre han intentat protegir els escàndols dels que manen, per protegir-se ells mateixos. Així es poden explicar grans barbaritats de la Història.

Les dues esposes maltractades, però, també van tenir la seva ascendència sobre l’horrible figura reial.

Felip V va ser un rei absolutista que seguia el model francès dels seus avantpassats. El centralisme i el conservadorisme han estat dos trets de la cort espanyola fins al present. La pèrdua del pretendent per part de la Corona d’Aragó, l’arxiduc Carles, va provocar a més, que Felip V exercís una forta repressió i anul·lés molts dels seus drets històrics. Felip VI, tres segles més endavant, (amb molt menys poder), encara l’està imitant.

Catalunya no era absolutista i els seu reis estaven fiscalitzats per les Constitucions del país. Felip i Maria Lluïsa odiaven els catalans. Quan ella va quedar de regent, va convertir en paper higiènic (brut, per descomptat) les Corts que el Borbó i els catalans havien negociat i signat.

Quan el Borbó prometia perdonar i respectar les Constitucions catalanes a canvi que Catalunya respectés Felip V com a rei, es va presentar la dolenta reina advertint que «era capaç de llançar els fills pel balcó de palau, abans que perdonar els catalans». Abans sense hereu que deixar de fer mal als catalans.

I és que la immoralitat, sigui sexual o política, és un mal vici que la monarquia espanyola arrossega des de segles enllà.

Compartir l'article

stats