Quiosc

Regió7

Jaume Farguell

PERSPECTIVA

Jaume Farguell i Sitges

President del Casal d'Europa

Una inesperada renaixença

Fa poques setmanes, passejava pel Parc Municipal de Berga amb el concret objectiu d’opinar sobre una recent i xocant polèmica generada per respectables i conservadors paisatgistes berguedans a propòsit del canvi radical d’imatge experimentat per la vella font que hi ha allà, on tota la pedra que des de sempre l’ha configurada, sense saber per què ni per qui, se’ns ha aparegut copiosament pintada d’un blau intens i cridaner.

Una inesperada renaixença

Però, ves per on, poc abans d’arribar al lloc de destí, confesso haver viscut de sobte la més inesperada i reconfortant de les emocions possibles tot veient la insòlita i enlluernadora recuperació del mural que mostra la fotografia adjunta, insòlitament renascut de l’oblit i degradació absoluta en que es trobava des de feia més de vint anys i respecte a la qual havia formulat reiterades i inútils queixes durant aquell llarg període. Entre les quals, esmento dos articles publicats a Regió 7 (6-9-2007) i (14-10-2009) apel·lant a la sensibilitat cultural del Consistori sobre el tema.

I fins m’atreveixo a recordar la penosa decisió que m’havia vist obligat a prendre, la qual fou considerar-me efectivament allunyat del Parc, tan des del punt de vista físic com espiritual, degut al meu acumulat desencís per la vergonyosa degradació del mural. Fins al punt que, si en algun cas esporàdic em veia obligat a passa-hi pel davant, el meu compulsiu gest no era altre que girar el cap per no haver de presenciar el lamentable espectacle.

Parlem, perquè val la pena, d’aquest monument, aixecat en honor d’un dels moments més crucials i alliçonadors de la història berguedana i que a l’Ajuntament inauguràrem, amb tota solemnitat, per la festa de Santa Eulàlia de 1993. Fou amb motiu de complir-se el 600è aniversari de la signatura del «Privilegi non Separando», document signat pel nostre rei Joan I en mèrits del qual Berga, definitivament, s’alliberava del feudal domini del comtat de Foix recuperant així la seva pròpia i històrica pertinença a la corona catalana-aragonesa.

No cal dir que, pels qui tant estimarem el mural i el seu missatge, durant anys el conservàrem. Fou posteriorment, durant aquests dos decennis d’incúria que no s’hi dugué a terme cap reparació fins que ens ha arribat l’hora recent de la seva misteriosa per no dir miraculosa recuperació.

Òbviament la immediata reflexió que se’m plantejà després de l’esclatant sorpresa fou la d’escatir com es podia haver produït tan afortunat i encomiable prodigi, que resultà tractar-se, com no podia ser altrament, d’un inesperat desvetllament i conseqüent maridatge cultural.

El cas és que fa dos anys volgué el destí que tingués lloc un acord de cooperació sobre educació i restauració patrimonial entre l’Institut Serra de Noet i l’Ajuntament de Berga amb Eloi Escútia, tinent d’Alcaldia i professor de l’Institut de Puig-reig i Àngel Mejias, artista, llicenciat en Belles Arts i professor d’Educació Visual i Plàstica de l’Institut Serra de Noet de Berga. I fou a aquest darrer a qui, amb el seu equip d’alumnes col·laboradors, cal atribuir i felicitar la valenta iniciativa i decisiva contribució en la realització de l’obra que comentem.

El profund valor cultural d’aquest meritori treball radica en la doble vessant d’un missatge pedagògic. Per una banda, el de fer entendre al jovent la gratificació moral que comporta restaurar el patrimoni vilipendiat. I, per altra, el profund menyspreu social que mereixen els seus malfactors i la necessitat que assumeixin d’una vegada i per sempre el deure ètic i cívic de respectar-lo.

Perdoni però el lector que, per manca d’espai, no hagi tingut ocasió d’opinar sobre les controvertides i blavejades pedres de la font abans esmentada, sobre la qual, amb tots els respectes, tindrem l’oportunitat de parlar-ne un altre dia.

Compartir l'article

stats