El Govern català, amb el vistiplau del Govern de l’Estat, va impulsar una candidatura per poder ser la seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Semblava una iniciativa verge i neta de ganivetades polítiques. Un renéixer de l’esperit olímpic de Barcelona 92, tan unitari (diuen) i ben valorat. I va mantenir-se en aquesta proposta pura fins que el Govern de l’Aragó, socialista com la majoria de l’executiu espanyol, va decidir intercedir, intervenir i disparar contra la proposta catalana. Ara, amb aquell primer projecte tocat i enfonsat com a proposta conjunta dels Pirineus, la Generalitat torna a llançar la proposta i la presenta al COE i al Govern espanyol. Una proposta que es vol per al 2030, però que si la data és un problema, es podria fer quan fos possible. Catalunya vol tenir un jocs d’hivern i està tipa d’haver de driblar obstacles que li plouen de bateries amigues. Els Pirineus, a través dels seus alcaldes, també han aplaudit la iniciativa catalana, perquè aquesta regió s’hi juga molt i vol rebre un nou impuls. I, en general, el que el país diu és que «ja n’hi prou del joc dels Jocs.