Quiosc

Regió7

Josep Miquel Bausset

TRIBUNA

Josep Miquel Bausset

Monjo de Montserrat

P. Miquel Estradé

El 2 d’agost del 1997, avui fa 25 anys, moria el P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat. Josep Estradé (el seu nom civil), nascut a Tarragona l’11 de gener del 1920, després d’estudiar uns cursos al Seminari d’aquella ciutat, el 1942 entrà al monestir de Montserrat. Dos anys després va fer la professió temporal, el 1947 la solemne i el 1948 va ser ordenat prevere.

P. Miquel Estradé

El P. Miquel va passar un temps a Anglaterra, estudiant l’anglès, i també a Friburg de Suïssa i a Baviera, per perfeccionar el grec clàssic, una llengua que va dominar a la perfecció. Per això mateix, a Montserrat, el P. Miquel va fer classes d’aquesta llengua als monjos en etapa de formació. Com recordava el P. Josep Massot, l’estada del P. Miquel Estradé a Suïssa «li serví també per eixamplar el seu horitzó religiós i per encarrilar encara més la seva forta catalanitat, gràcies al contacte amb el doctor Carles Cardó, amb el professor Ramon Sugranyes de Franch i amb el mecenes Rafael Patxot i Jubert».

Després del temps que passà a l’estranger, quan tornà a Montserrat, el P. Miquel Estradé serví la comunitat en diversos serveis que li van ser confiats: l’Escolania, l’hostatgeria (en diferents etapes), l’acompanyament dels monjos en etapa de formació i les classes de grec als novicis i júniors. Però d’una manera particular cal destacar la seva tasca pastoral, tant a Montserrat com a altres llocs. El P. Miquel acollí i acompanyà multitud de joves i de gent gran, que trobaven en ell un home d’una gran calidesa humana i espiritual. Com em va comentar la germana Maria Trullols, el P. Miquel va ser un home «d’una gran humanitat, atent i sensible a les necessitats de les persones».

El P. Miquel, gran coneixedor de les llengües clàssiques i també del català, traduí a la nostra llengua textos de la Bíblia, així com escrits de diversos autors cristians llatins i grecs. De fet, a la Bíblia de Montserrat són seves les versions del llibre dels Macabeus, de Tobit, Judit i la Saviesa.

El P. Miquel va ser un escriptor prolix i els seus articles els podem trobar a diverses revistes com Serra d’Or, Saó, Foc Nou, Catalunya Cristiana, Qüestions de Vida Cristiana i al diari Avui. Va escriure nombrosos llibres, entre els quals cal destacar els títols següents: Anar a fons (1970), Evangeli enfora (1973), Pare nostre (1981), Diàleg sobre l’amor (1985) i Fuit vir (1987).

Vaig conèixer el P. Miquel l’any 1983, quan ell era hostatger i jo pujava a Montserrat com a hoste. Però el vaig tractar amb més intensitat, tot i que d’una manera breu (degut a la ràpida evolució de la seva malaltia), quan jo vaig ser infermer de la comunitat. Recordo que a primers de juliol del 1997 vaig acompanyar el P. Miquel al metge, a Manresa, que li va diagnosticar un càncer de pulmó fulminant, ja que el 2 d’agost, avui fa 25 anys, va morir a Montserrat.

Compartir l'article

stats