Quiosc

Regió7

Pep Garcia

Pep Garcia

Productor cultural i artístic

Maltracteu-nos bé

Que no se m’enfadin els restauradors, però trobar-te que el cambrer no et tracta bé és la cosa més natural del món. Ja ens hi hem acostumat. Tant que quan, oh sí!, un cambrer ens tracta bé, o sigui normal, li fem l’onada, li donaríem propina, trobem que el menjar és més bo fins i tot del que ens ha semblat, i ens anem a casa satisfets d’allò més. Tot això per un cambrer que ens ha respatllat una mica. Per què ho escric això? Per dues raons. Una perquè estic cansat d’algunes coses que ja desenvoluparé més endavant. I la segona perquè aquesta setmana he llegit una notícia que m’ha semblat sensacional: a Austràlia, la cadena australiana Karen’s Diner tracta malament els seus clients. I ho fa perquè aquesta és la premissa, la marca de la casa. L’altra és que es veu que fan unes hamburgueses molt bones però que van sempre acompanyades d’un tracte groller i un xic o molt irrespectuós. Jo vull que em facin això. Es veu que el servei s’ho treballa per oferir un servei groller i maleducat. Amb errors servint els plats, insults als comensals, respostes irreverents i, sobretot, cap mena de filtre i cap mena d’opció a queixar-te. Bé, et pots queixar, però si no t’agrada, te’n vas. La clau, penso jo, és que la grolleria deu ser exquisida. El mal tracte deu ser de tanta qualitat –tant o més que les hamburgueses– que com a client ets sents afortunat. Un cambrer que et digui el que vulgui, que no tingui miraments en res i que sobretot no et faci cas quan tu vols que et faci cas, però que tot això ho faci amb professionalitat, és un somni humit que fa temps que tinc. Tracta’m bé encara que per fer-ho m’hagis de tractar malament. M’imagino el personal de Karen’s Diner esforçant-se perquè tinguis una mala experiència incòmoda. I si ho aconsegueixen vol dir que ho han fet bé. Aquí, en canvi, i ara vaig a la primera raó que he dit que els explicaria, ens hem d’acontentar amb gaudir i patir un bon gruix de cambrers que et (mal) serveixen limitant-se a no estar per tu, a fer-te esperar sense raó aparent, a no escoltar-te quan els demanes com vols les coses i acabar-te-les duent com els rota, o sigui, malament. Trigar tres centúries a servir-te una cosa, i trigar tres anys llum a dur-te la nota quan vols pagar, no mirar-te quan els parles i mirar a un altre costat quan et parlen ells, com si tu no hi fossis. Trobo que si aquesta manera de passar de tu quan t’has assegut precisament perquè estiguin per tu, ho fessin amb gràcia, els riuríem totes les gràcies. Ep! Cambrers del món, una altra manera de (mal) servir és possible, seguiu les evolucions de Karen’s Diner i maltracteu-nos. Però maltracteu-nos bé.

Nota de l’autor dedicada als meus bars habituals. Naturalment, aquest article no va per vosaltres. Ens veurem demà.

Compartir l'article

stats