Si l’explorador, metge i missioner David Livingstone hagués tingut mòbil amb connexió a Internet, el periodista Henry Stanley no s’hauria passat mesos voltant pel llac Tanganika dient a cada occidental que trobava: «Dr. Livingtone, suposo». Malgrat tot, el va localitzar, perquè si la tecnologia és important, encara ho era més la voluntat de comunicar-se amb ell.
El ple de l’Ajuntament de Manresa es pot seguir per la web municipal i moltes intervencions dels regidors comencen saludant les persones que el segueixen per Internet. Generalment són una o dues dotzenes de persones.
Tenint en compte que entre els que segueixen el ple per aquest canal hi ha familiars i amics dels protagonistes i passavolants que no poden entendre res de res entre el llenguatge hermètic i la manca de context, la capacitat comunicativa tendeix a ser zero.
Zero persones hi havia de públic al saló de sessions durant el darrer ple, com passa sovint. Per què? La resposta vindria d’una altra pregunta: Per què quan s’està apostant tant per la institucionalització de la política municipal (visites, actes, recepcions, declaracions institucionals) el moment clau de la institució, la sessió pública mensual, se celebra en un ajuntament sense les portes obertes de bat a bat i amb un policia que et demana què has vingut a fer?
No sembla el millor sistema per atreure públic, que tampoc es connecta per Internet per veure 25 persones triades democràticament parlant entre elles.
Les sis darreres paraules que he escrit resumeixen tota la democràcia, però només si es compleixen unes condicions tant qualitatives com quantitatives. Si el ple es limita a una conversa a porta oberta (o, segons com es miri, gairebé tancada) davant de ningú, llavors no la compleix. Si els temes que es tracten o com es tracten no acaben arribant a la gent, tampoc.
Després de trenta anys cobrint plens municipals puc dir que el públic que assisteix a les sessions cada cop va a menys. Recordo que a l’hivern anava al saló de sessions un ciutadà que dormia al ple plàcidament. Ara, ni això. Excepte si hi ha intervencions fent ús del reglament de participació ciutadana, quan arriba algú al saló de sessions per assistir a un ple és perquè algun tema li afecta directament, tot i que, en realitat, els temes que allà es tracten ens afecten directament a tots. Arriba amb l’esguard una mica perdut i preguntant amb la mirada: el ple municipal, suposo.
