Regió7

Regió7

Carles Sans

Viatjar és un conyàs

Tal qual. Viatjar em sembla un conyàs dels grans. Sempre m’ho ha semblat. I no m’estic referint al fet de visitar un lloc més o menys llunyà al nostre, sinó al fet de transportar-se. En realitat hauria de dir que la transportació és un conyàs, i encara més en aquesta època de l’any en què sembla que qui no viatja és un desgraciat. No coneixes tal o tal lloc? És la pregunta de sempre i que un ha d’anar esquivant per no haver d’explicar que viatjar li sembla un horror. Que quedi clar que em refereixo a la manera de transportar-nos que tenim el 95% dels mortals, perquè alguns gaudeixen de mitjans de transport privat, i això ja és una altra cosa.

Em centraré a viatjar amb avió. L’angoixa comença a l’hora de buscar bitllets, no sempre tens l’hora o el seient que t’agradaria, així que cal adaptar-se. Després, fer la maleta, una cosa que, després de tants anys, encara no he après a fer amb la perícia necessària: o quedo curt o m’excedeixo. Tot i que baixis del taxi amb cara d’haver viatjat mil vegades, l’arribada a l’aeroport sempre és precipitada. No saps mai què pot passar fins a arribar a l’avió. Les cues de facturació mai avancen al ritme de la teva impaciència, i supliques a la providència que la teva maleta o la de la teva dona pesi els quilos que has pagat, i no més. Després s’ha de passar pels humiliants controls de seguretat, un espai en què unes persones et criden a la cara què has de posar a les safates. En aquest punt sempre em precedeix la persona més lenta de l’aeroport. Superats els arcs detectors de tisores per a ungles dels peus, et dirigeixes al monitor que indica la porta i l’estat del vol.

En aquests dies, la impuntualitat és patrimoni de certes companyies. Per cert, sempre m’ha sorprès la resignació amb què s’accepten els retards d’un vol; gairebé ningú passa del lleuger espetec amb la boca i poca cosa més. Una vegada a l’avió, ja encaixat entre els seients com aquestes contorsionistes que es dobleguen en quatre parts, esperes amb impaciència que transcorri la interminable desfilada de les persones que van entrant. Quan has aterrat i ja ets a l’hotel, pots considerar que la transportació ha acabat. Llavors, sí. Llavors comença el que pot ser un formidable viatge.

Compartir l'article

stats