Les grans preguntes: ¿d’on venim, on anem, què estem fent aquí?, tenen una resposta clara: fer cua. Els ovòcids fan cua per esdevenir òvuls fertilitzables, els espermatozous fan cua per fertilitzar els òvuls, i els creients aspiren a formar part de la cua dels sants com a la famosa cançó When the saints go marching in. Entremig, els humans fem cues, i no cal esperar que arribin les restriccions o que torni el racionament per experimentar-les, ja que el temps d’abundància també genera estructures ordenades de persones que gasten el temps mirant el clatell del davant. Ahir al matí la flecateria, o cafetofleca, on volia esmorzar havia començat vacances i tots els clients s’havien traslladat, abans que jo, a la d’un tros enllà; resultat: un quart d’hora de cua per demanar un tallat i uns croissanets; pago, m’assec i espero. Després havia d’anar al banc on havia concertat cita prèvia, però per molt que la concertis no t’alliberes de la fila de vint persones davant el taulell de benvinguda on ja saps que la noia et farà seure i esperar en una sala amb taules i cadires i una cafetera de càpsules que ningú no usa tot i ser de franc. Acabada la gestió toca recórrer la ciutat i entrebancar-se amb la cua que es forma a la cruïlla de Viladordis amb Macià perquè un operari de les obres s’està fent un embolic de ca l’ample, i ja hi ha tres autobusos encallats. Al restaurant d’entrepans repeteixo l’experiència de la cafetofleca o flecateria: cua per pagar i paciència per esperar que cridin el teu número. I en acabat un accident organitza una retenció, és a dir, una cua de tres d’ample a l’autopista batuda pel sol més inclement. El dia no s’ha acabat, així que vés a saber quines noves proves em depara. Se m’acut que tot aquest temps perdut el podríem destinar a ser productius, creatius o simplement feliços, però també és cert que una cua pacífica ens permet entrar en un estat d’automatisme que va bé per descarregar toxines cerebrals. I la retenció a ple sol és perfecta per deshidratar-se.
