Quiosc

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

L’aigua dels Elois?

La festa berguedana dels Elois no havia estat mai la festa de tirar galledes d’aigua, era la festa dels qui consideraven sant Eloi el patró del seu gremi. Es feia a mig Catalunya, com ara a Ripoll, Prats de Lluçanès i fins i tot a la ciutat catalanoparlant de Sardenya a l’Alguer (per cert encara es fa). Berga, fins no fa pas gaires anys, era una ciutat amb profundes restriccions d’aigua. Primer els nostres avantpassats van anar a cercar l’aigua a la font de Tagast, i per canonades la van portar a Berga. Això va ser una feinada ingent. Però amb la creixença de gent a Berga i la proliferació d’instal·lació de cambres de bany i dutxes, sempre hi havia restriccions. Cada casa tenia un dipòsit per poder assegurar-se mínimament el subministrament d’aigua. Això va quedar arranjat amb l’aigua provinent del Canal Industrial. Per tant, ningú podia malmetre, mai dels mais, aigua, i encara menys fer guerres d’aigua a la ciutat de Berga.

L’aigua dels Elois?

La concentració dels animals es feia –a les sis del matí– al Portal de Sant Magdalena, on s’hi feia un bon esmorzar acompanyat de bona beguda. A la placeta hi havia el popular, conegut i sempre enyorat bar–taverna de Cal Pusquies. Poc després, el seguici dels Elois baixava cap a la plaça de Sant Pere. Allà, a dalt de les antigues escales de l’església parroquial, els esperava el senyor rector revestit amb el seu roquet. El mossèn duia un instrument eclesiàstic per beneir amb aigua beneita els genets i els seus cavalls, eugues o rucs (que hi havia de tot). Quan s’acostava un genet, se li solia preguntar si volia o no aigua i, tot seguit, després de la benedicció del rector amb aigua beneïda, l’hi tiraven, com a molt, mitja galleda. Com a màxim a les nou del matí ja estava tot llest i fet. Vull dir que tot el seguici havia abandonat la plaça Cremada, creuat el carrer Major i les places de Sant Joan i de les Fonts, evidentment mai ningú els tirava aigua enlloc.

Uns anys més tard, veient que l’esmorzar de les sis del matí era massa aviat, van endarrerir-ho tot. Aleshores, cap als anys seixanta, hi havia una mica de gent a la plaça de Sant Pere, tot seguia com sempre s’havia fet... Recordo com si fos ara que un bon dia la senyora de Cal Quim Serra va sortir al balconet de casa seva i va tirar un potet d’aigua als de la plaça, un només... De mica en mica la festa s’ha transformat com si tota la vida s’hagués fet una guerra d’aigua en una ciutat que tota la vida havia patit restriccions...

Els vells gremis de la gent dels Elois pràcticament han desaparegut, l’Ajuntament no té gaire control d’aquesta festa. Recordo que, a més del ballet de Déu a la plaça de Sant Joan, a Sant Francesc s’hi feia l’ofici, i a la sortida es repartien panellets. Algun any hi havien anat trabucaires també. Ah! i a la tarda curses de cavalls a Fumanya... Els temps canvien i canvien, això no diré mai si és bo o no, però els Elois d’ara no són el que sempre havien estat. Penseu que la festa amb concurrència de gent havia rivalitzat amb el Corpus i la Patum, però ara només és tirar galledes d’aigua, quan no hi ha restriccions com enguany, i poca cosa més.

Compartir l'article

stats