Una entitat de Llançà ha iniciat una campanya per prohibir la utilització de motos aquàtiques al litoral del poble en considerar que els seus usuaris tenen conductes incíviques que destorben el gaudi de l’espai natural i constitueixen un perill per a la resta de mortals, que esdevenen més mortals que mai quan estan rodejats de motos testosteròniques. És natural: una moto d’aigua es pot fer servir com a pacífic mitjà de transport, però el més habitual és que s’utilitzi com a joguina per viure sensacions fortes fent bots a gran velocitat. I en un espai natural com és l’entorn marí, el més natural és que no es permeti a la gent anar donant cops de gas a prop de la costa, o i més tenint en compte que, en general, als espitosos usuaris d’aquestes màquines els encanta fer passades fittipàldiques ben a prop de les barques i dels banyistes. Hi ha coses que, ehem, si no les veu ningú... quina gràcia tenen? Tanmateix, en aquest assumpte de les conductes a mar, les motos d’aigua són l’excrecència més visible i irritant, però no pas l’única. Els propietaris de lanxes ràpides, i fins i tot els pilots d’embarcacions professionals, també es comporten molt sovint com energúmens, i haurien de ser llançats fora de Llançà i fora de tot arreu. Ben lluny, si pogués ser.
