Com expliquen els diferents climatòlegs, ja en els primers informes de l’IPCC del 1990 s’avisava un increment de les onades de calor per l’escalfament del planeta. «Per molts polítics i responsables dels diferents lobbys econòmics ha estat més còmode ignorar aquestes informacions i fins i tot negar-les , però pot ser guardem l’esperança de que quan li toca patir-ho a un mateix és quan s’adona millor de la urgència d’actuar». Les onades de calor també deixen darrere seu un augment de les morts. Entre el 10 i el 17 de juliol es va registrar un excés de mortalitat de 510 persones a Espanya. Es tracta només d’un càlcul estadístic, per tant, per saber quantes morts han estat directament lligades a l’onada de calor cal esperar. El que sí que és segur és que la calor extrema afecta més les persones més pobres. Entre altres motius, perquè tenen menys capacitat per comprar (o encendre) un aparell d’aire condicionat i a moltes cases fins i tot un ventilador, viuen en habitatges pitjor aïllats i a les ciutats als seus barris hi ha menys espais verds que als dels veïns més ric. Però mentrestant se segueix malgastant diners en mort i destrucció . Si partim de les dades facilitades per l’OTAN, el fet de destinar el 2% del PIB al regne d’Espanya a la despesa militar representaria augmentar en uns 12.000 milions d’euros la despesa militar. Això ens portaria a una despesa militar real, afegint-hi el pressupost ocult de Defensa, que superaria els 30.000 milions. Que amb què està caient se segueixin tirant recursos en armament es una bogeria i un suïcidi. Aquests diners es poden fer servir per millorar els precaris serveis públics i utilitzar-los com no també en la veritable lluita que és intentar evitar el canvi climàtic. Els diners que estan sent engolits pels establiments militars occidentals no només s’allunyen de qualsevol despesa climàtica, sinó que promouen una major catàstrofe climàtica. L’exèrcit nord-americà és el contaminador institucional més gran del planeta. El manteniment de les seves més de 800 bases militars a tot el món, per exemple, vol dir que l’exèrcit nord-americà consumeix més de 395.000 litres de petroli al dia. El 2021, els Governs del món van gastar 2 bilions de dòlars en armament, sent els principals països els més rics (així com els més reticents en el debat climàtic). Hi ha diners pe armes per a la guerra, però no per fer front a la catàstrofe climàtica. Mentre a gran part d’Europa i fins i tot a les illes Britàniques se superen els records de temperatura i als països mediterranis cremen els seus preciosos i preuats boscos recordem que ja entre finals d’abril i principis de maig, el sud d’Àsia va experimentar els més terribles impactes del escalfament global. Les temperatures van aconseguir gairebé 50 graus en algunes ciutats de la regió. Això va venir acompanyat de perilloses inundacions al nord-est de l’Índia i Bangla Desh, ja que els rius es van desbordar, produint inundacions sobtades a llocs com Sunamganj a Sylhet, Bangla Desh. Per això val la pena que recordem les declaracions de Saleemul Haq, director del Centre Internacional de Canvi Climàtic i Desenvolupament, que és de Bangla Desh. I és un veterà de les negociacions a l’ONU sobre el canvi climàtic. Quan el veterà Haq va llegir un tuit de Marianne Karlsen, copresidenta del Comitè d’Adaptació de l’ONU, en què deia que «cal més temps per arribar a un acord», referint-se a les negociacions sobre el finançament de pèrdues i danys, va tuitejar : «L’únic que se’ns ha acabat és el temps! Perquè té tota la raó perquè els impactes del canvi climàtic ja estan passant i els estem començant a patir al ric nord, però els països empobrits estan patint pèrdues i danys a causa de les emissions dels països rics. Per això, parlar ja no és un substitut acceptable de l’acció. És hora de actuar ja!».
