Quiosc Regió7

Regió7

Nuria Sensat

UN COP D’ULL

Núria Sensat i Borràs

Sociòloga

Vacances, si us plau

Aquest serà el meu darrer article durant uns dies perquè començaré vacances i les vacances, per damunt de tot, han de servir per poder desconnectar del dia a dia, de les obligacions, de l’alarma del rellotge, en definitiva, de la rutina. Sincerament, em moro de ganes de desconnectar. Al setembre ja ens vindrà la clatellada; ara doncs, millor fer una mica el sorneguer i qui dia passa any empeny. Aquesta societat nostra cada vegada més infantilitzada i cosificada no es cansa de dir-nos el que hem de fer. Per això, el governs (espanyol, català, municipal) ens diuen i diran tot el que hem de fer la ciutadania per afrontar els reptes del se gle XXI. Ens diuen i diran, per exemple, que quan vingui l’hivern no apugem el termòstat a més de 19 graus. Que si tenim el llum obert d’una habitació i en sortim, que l’apaguem, que a partir del setembre podrem viatjar amb Rodalies a millor preu, però, alerta, no hi anem a la mateixa hora perquè no hi cabrem i les freqüències són les que són. I si, a més a més, ens agafa un dia de pluja (sí, si us plau, que plogui), no cal que hi anem perquè ja se sap que la catenària falla, i els nostres governs aquestes coses tan mundanes no les poden solucionar. També ens diuen i diran que no comprem cotxes contaminants: cal fer un esforç i comprar-los elèctrics (que són a preus molt assequibles per cert) i si no els podem pagar no cal patir, ja que cada vegada que mirem d’entrar a determinats llocs pagarem una taxa. Aquestes mesures lineals sempre m’han fascinat. Tant és que no tinguis un duro, aquí, a pagar tothom. També ens diuen i diran que comprem productes de proximitat, que evitem els embolcalls de plàstic, que sortim a passejar amb el nostre cabàs i comprem a les botigues dels nostres barris (si encara n’hi ha). I si hem d’acabar en un súper comprant marques blanques i carregant productes, tots ells ben plastificats doncs, si us plau, recicleu. Perquè és clar que fer un replantejament sobre els tipus d’envasats o buscar (aprofitant la famosa intel·ligència artificial) sistemes perquè poguéssim anar al súper amb tàpers i agafar productes... ui no, també són coses massa mundanes. També ens diuen i diran que vigilem amb el sol, que ens posem cremes, però, si us plau, per què no plantem arbres que creixin i facin ombra? No, això tampoc no cal també és una cosa massa simple i frívola. Ens diuen i ens diran que controlem els diners que gastem allà on és indispensable i, si pot ser, que estalviem una mica. Amb una inflació pel damunt del 10% i uns salaris que no pugen és una petició del tot raonable i fàcil de fer.

La llista, de ben segur, que podria ser molt i molt més llarga, però de fet tampoc cal. He de confessar que aquest poc optimisme d’aquest article és culpa de la maleïda calor. Dormir a la nit és complicat, m’estiro esperant notar una lleu briseta, una mica d’aire que em recordi que visc a Catalunya i no pas al mig d’un desert. La menopausa segurament no hi ajuda gaire, però què hi farem, és el ball que ens toca ballar i jo hi estic disposada tot i que la música que sona ara com ara no és gaire motivadora. Per això necessito vacances, per mirar de trobar una bona música, que m’engresqui a ballar i, si pot ser, amb molta més gent, perquè si davant dels problemes que tenim la solució passa per les accions individuals i intransferibles anem ben arreglats.

Compartir l'article

stats