Les xifres oficials de l’Institut d’Estadística i de l’associació de promotors de Catalunya han posat negre sobre blanc del que està passant a Cerdanya. En els últims tres anys la comarca sextuplica la mitjana nacional de construcció d’obra nova. Si al conjunt del país es construeixen dos habitatges d’obra nova per cada mil habitants, a la Cerdanya se’n fan dotze. Una comarca com la Cerdanya, amb una població estable que oscil·la des de fa anys entre els 18.000 i els 19.000 habitants, suporta la construcció de 200 habitatges nous cada exercici, la qual cosa comporta un augment de població potencial de 600 persones, pràcticament totes de segona residència. Com es pot gestionar això? La tendència evident és la de assentar l’economia local de manera exclusiva en el turisme residencial, amb serveis que es desconnecten deu mesos a l’any, quan la població no supera els 20.000 cerdans, i disparant-se quan, en les puntes turístiques, la comarca suporta una població que toca els 100.000 habitants, sumant els segons residents, els usuaris d’hotels i càmpings i visitants d’un dia. Xifres dels cossos de seguretat. Botigues, empreses d’activitats, ajuntaments, carrers i carreteres. Tot desbordat. Les plantilles de treballadors ampliades amb personal sense experiència per superar la temporada turística amb el mínim de dignitat. Famílies que es deixen de veure durant dos mesos i una comarca concentrada a sortir de la massificació. De retruc, tal com va succeir l’agost de l’any passat, les relacions personals entre cerdans i visitants es tensa. La històrica cordialitat que feia de la vall un entorn rural obert a l’arribada dels barcelonins peta. La massificació tensiona els carrers i els comerços i el cerdà veu el visitant com una nosa insofrible. En una vall tranquil·la on tothom generalment es respecta, de sobte els conductors toquen el clàxon i a les cues els clients reivindiquen el seu torn. Mentrestant les grues van aixecant cases d’alt standing amb un preu mínim de 600.000 euros, com les que estan fent de Ger un nucli petit rodejat d’urbanitzacions. L’associació de promotors avisa que la comarca necessitarà crear aquests 200 nous habitatges com a mínim dos anys més per satisfer la demanda del mercat. Amb una construcció en horitzontal que va ocupant una vall el valor més preuat de la qual ha estat històricament el seu paisatge. El Govern de la Generalitat mentrestant s’ho mira. La Cerdanya cap al col·lapse paisatgístic, econòmic i social. Quina il·lusió. Quan hi vulguin posar remei serà tard.
