Regió7

Regió7

Josep Miquel Bausset

«Del Miracle Verge hermosa»

Així canten els Goigs de Mare de Déu del Miracle, la Verge Nena, que el 3 d’agost de 1458, al prat de Bassadòria, cap al tard, «que ja l’ombra passava els torrents», s’aparegué al petit Celdoni. El nen de la Cirosa veié «una cosa semblant a un bell infant, la qual estava aguinollada ab les mans juntes envers lo cel, ab una bella creu que tenie en les mans».

La Verge Nena, que com canten els Goigs del Miracle, és «font de gràcia que a tothora va guarint flagells humans», s’aparegué més tard a Jaume, germà de Celdoni, quan el noi anà al lloc de l’aparició a recollir una ovella que s’havia esgarriat. El nen veié una nena «de cabell en rinxols d’or, vestit blanc, mantell de rosa», agenollada vora un ginebró, que li digué: «Digues al poble que fasse professons, e que’s convertesquen, e que’s tornen a la part de Déu».

Un any després de l’aparició, el bisbe d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, autoritzà la construcció d’una capella sota l’advocació de Nostra Dona del Miracle, que subsistí fins a mitjan segle XVI. El 1553 es va fer l’encàrrec de bastir un alberg, que durant els segles XVII i XVIII tingué successius engrandiments, fins a convertir-se en l’actual «Casa Gran». El 1590 es consagrà la segona església (que fou derruïda a finals del segle XVIII) i el 1652 s’encarregaren les obres de l’actual temple, que conté un magnífic retaule barroc obra de l’escultor Carles Morató, daurat i policromat pel solsoní Antoni Bordons.

El missatge de tornar «a la part de Déu» que la Mare de Déu del Miracle adreçà als petits, és la crida a la conversió que trobem a l’Evangeli i el que demana Sant Benet las monjos (al pròleg de la seva Regla) de tornar, per l’obediència, a Aquell de qui ens havíem allunyat per la desobediència.

Maria, que «precedeix el pelegrinatge del Poble de Déu, com a signe d’esperança i de consol» (Lumen Gentium 55), ens acompanya en el camí de la fe com la primera dels deixebles de Jesús. I és que Santa Maria, la dona dòcil a l’Esperit, obedient a la Paraula de Déu, és aquella, que com digué Sant Ambròs, «és imatge de l’Església per la fe, la caritat i la unió amb el Crist». Per això els cristians invoquem Santa Maria, la «plena de gràcia» (Lc 1 : 28) i la «beneïda entre totes les dones» (Lc 1: 42), la mare dels creients i l’«honor del nostre poble» (Jt 15 : 9).

Diumenge 8 d’agost, en la seva festa, els monjos que tenim cura del santuari i els cristians aplegats al Miracle, com hem fet de generació en generació, proclamarem Maria profetessa del Magníficat, Mare de Déu i mare de l’Església.

Diumenge, en la festa de la Mare de Déu del Miracle, «des del cim d’eixa encontrada», Santa Maria giri «dolça la mirada sobre els fills d’aqueix país», ella que per a l’Església és «un sol per l’hermosura i de gràcies un tresor».

Compartir l'article

stats