Quiosc

Regió7

marc marce

Marc Marcè Casaponsa

Director de Regió7

Adeu, caçadora

Una de les peces de roba que més m’agrada portar és la caçadora, aquesta jaqueta curta esportiva que abriga a mitges. N’hi ha de molts tipus, però la caçadora típica tal i com l’havíem entès sempre és una peça d’entretemps, de temporada, una denominació peculiar i entranyable que segurament es deu estar perdent. És una peça que permet molta varietat de dissenys i de teixits, és còmoda, és ideal per anar en moto i, sobretot, és allò que et comences a posar quan deixes enrere la foscor dels dies d’hivern: quan arriba la caçadora, l’abric es queda a casa, torna la llum i el pitjor ja ha passat. Fins fa -per exemple- vint anys, en climes com el de Manresa hi havia moltes ocasions de posar-se-la. La de pell era ideal tot just començar la primavera, la de teixits lleugers es podia utilitzar fins a les portes de l’estiu, i fins i tot era útil per estar al carrer moltes nits de juliol i agost. En anys benèvols, la podies estirar fins entrada la tardor, quan arribava el trist dia de penjar-la a l’armari, agafar l’anorac i preparar-se per a la travessa de la negror hivernal. Ara, tristament, ja no és així. No hi ha primavera, no hi ha tardor, i l’estiu és tropical fins i tot de matinada, tant a l’interior com a la costa. La caçadora queda curta o fa nosa. Qui pretengui negar el canvi climàtic, que se la posi aquest vespre per anar al Passeig, i que sui la tonteria.

Compartir l'article

stats