Quiosc

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Historiador

Ferré investiga els jesuïtes manresans

L’historiador David Ferré Gispets, premi Pare Ignasi Puig 2020, va presentar a finals de juliol a l’Espai 1522 el treball «Apogeu, concòrdia i expulsió. La companyia de Jesús a la Manresa del segle XVIII». Influïda per la monarquia borbònica de Carles III que el 1767 expulsa els jesuïtes dels territoris hispànics. Després d’haver fructificat a la ciutat han de marxar i deixen enrere l’acció religiosa, rendes i propietats. Van tenir els seus moments d’auge al segle XVIII, quan acumulen terrenys i possessions que els farà créixer en persones, edificis i presència visual. Establerts a Manresa a finals del XVI, el 1603 compren l’espai geogràfic de la Cova i el 1625 funden el primer col·legi Sant Ignasi, amb una comunitat petita durant el segle XVII. Entre l’auge i l’expulsió hi ha un període de concòrdia, representat per un dels racons de l’antic claustre del convent de sant Domènec, que els dominics reivindicaran també com una estdada ignasiana, tot i que els dos ordes van xocar a la ciutat. A causa de la Cova els enfrontaments entre comunitats religioses sovintejaran especialment amb els caputxins que tenien el convent a l’actual Casal de les Escodines. Els judicis i plets entre jesuïtes i caputxins van requerir la intermediació del Papa per solucionar-los. Esmenta entre els precedents a la seva investigació «La santa cueva de Manresa» el 1872, de Fidel Fita; d’altres dedicades a la Cova, de Bonaventura Bassegoda o al Col·legi, d’Ignasi Bajona, i el treball més recent «Manresa ignasiana 500 anys» de Francesc Riera. La majoria destinats a la divulgació, mentre que l’investigador es centra en l’expansió del coneixement, aporta notes a peu de pàgina com a referències que es poden comprovar. Estudia les fonts i les confronta amb la documentació que coneixia, bàsicament de l’Arxiu Comarcal del Bages i l’Arxiu de la Batllia, amb informació judicial sobre els plets dels jesuïtes. De Barcelona, l’Arxiu de Protocols Notarials, el de la Corona d’Aragó i l’arxiu provincial dels jesuïtes de l’Aragó. Reconstrueix des de 1690 fins a 1767 el nombre de jesuïtes a Manresa, d’on venien i quines feines feien.

El treball integra els esdeveniments més representatius del segle XVIII en relació amb la companyia de Jesús a Manresa: afirma que aquesta va tenir un paper fluctuant durant la guerra de Successió el que li permet una millor supervivència posterior. A la postguerra, reivindica la figura del pare Jacint Sardeny, «gràcies al qual, la Cova d’avui, existeix». Compra diverses terres a l’entorn de la balma original i a partir de 1720 amb Josep Gelat són els primers residents que hi van a viure. Sardeny planteja construir una residència, reuneix donacions, compra impostos de baronies i la Cova passa a ser un immoble de propietat, que administra grans quantitats de terrenys i de rendes que faran créixer les arques dels jesuïtes manresans. Així s’embelleix la Cova, es fa una residència de tres pisos, una església i un col·legi nou. El rellançament de les obres va tornar a enfadar els caputxins, que posen en qüestió l’autèntica cova de sant Ignasi fins que el nunci papal, el 1730 dicta sentència que no agrada als caputxins, però el 1734 s’arriba a una concòrdia. Esmenta el jesuïta Ignasi March perquè intercedeixi per parlar amb l’Intendent per rebaixar els impostos municipals, després de l’incendi de 1713, sense assolir-ho. El veler Joan Baptista Soler s’enriqueix i la seva devoció li fa deixar 200 lliures perquè cremi sempre una llàntia ignasiana a la ciutat, fet que ara no es dona.

Compartir l'article

stats