Santpedor tornarà a votar sobre les vaquetes de la festa major. Ja les van suprimir en referèndum, però els partidaris s’han acollit a la llei que permet tornar-hi cada dos any, i d’aquella consulta ja en fa tres. Si el resultat no els agrada potser en promouran una altra. I si guanyen potser la promouran els que perdin. No està malament això d’anar fent consultes populars, encara que en moltes es doni una participació escassa. Al capdavall, a les eleccions municipals la majoria dels votants tampoc no sap què decidiran els regidors en la majoria de temes. De fet, els candidats tampoc no ho saben, i quan ho saben han de canviar d’opinió perquè les coses no van com esperaven. En un referèndum local, pocs ciutadans ben organitzats poden fer molta feina. El Teatre Conservatori de Manresa es va salvar gràcies a una minoria mobilitzada i a la indiferència de la majoria, perquè només uns quants arquitectes i polítics seduïts pels dibuixos estaven a favor d’enderrocar-lo. El cas de les vaquetes és diferent, perquè mobilitzen tant a favor com en contra. A les notícies veiem sovint com altres països aprofiten les convocatòries electorals per sotmetre a referèndum tota mena de qüestions, de les més cabdals a les més banals. La gent pot anar al col·legi electoral amb un munt de sobres diferents, però no els fan votar dia sí, dia també. Tindria lògica que al nostre país ens ho muntéssim d’una manera semblant: tants referèndums locals com es vulguin, però tots el dia de les eleccions municipals, posem per cas. No se si les lleis estatal i catalana ho permeten, però les lleis es poden canviar. I si al final resulta que ens va la marxa, també podria instituir-se una Festa Anual de la Gran Consulta, en la que s’ajuntarien tots els dubtes raonables perquè el poble dictés sentència. Tècnicament seria possible; el problema són més aviat els governants, ferms partidaris de què no els emprenyem.
(Això sí: el referèndum de veritat, vostès ja saben a quin em refereixo, aquest rai no ens el deixaran fer).
