Els governs de coalició sempre són més complexos que els governs d’un sol partit. Quan els dos o més partits estan molt igualats en les forces, el president ha de pactar-ho tot amb el vice-president per estalviar-se ensurts. Bé, a Catalunya no ho sembla. Tant el president Aragonès com el president Torra fan i desfan com si no tinguessin socis. Poc després arriben les desautoritzacions públiques, o les plantades, i així es van desgastant l’un a l’altre. Tot i que no sigui el normal, sembla que ho tenen pactat així, perquè, enganxada rere enganxada, no passa mai res.
Quan la coalició és entre un de gran i un de petit, fet que sol ser més habitual, els mecanismes de relació són més fàcils, sempre que es mantinguin dins uns límits. El petit, de tant en tant, fa un estirabot, en diuen marcar perfil propi, fins que el gran es planta, i cap a la pròxima.
Hauríem de dir que aquest és el model del govern d’Espanya, però com passa a la Generalitat hi ha alguna cosa que no està del tot greixada. Des de sempre hem sabut que Podem no és una organització política clàssica. És una organització creada al voltant d’un líder. No hi ha una organització piramidal amb estructures sòlides, sinó una organització vertical que no admet el dissens. Lluny queden els temps en què les paperetes duien d’anagrama la foto de Pablo Iglesias. Ara no tenen candidat propi i s’han d’entendre amb una vella sindicalista, formada al Partit Comunista, que per experiència política els dona mil voltes a tots.
Aquesta inseguretat dels membres de Podem els fa sortir dia sí, dia també, ha aportar el seu matís de qualsevol proposta. Si és bona, hauria de ser millor. I si no, sempre troben la manera de desnaturalitzar les coses. No s’adonen que, amb aquesta manera de fer, perden credibilitat cada dia i, el que és pitjor, donen arguments a la dreta pel soroll que fan.
Un exemple d’aquesta setmana, la llei de secrets oficials. Es troba en fase d’esborrany inicial, encara li queda molt per anar al Consell de Ministres i més per arribar al Parlament i molt més per ser aprovada. Però ells ja l’han filtrat, i òbviament, han començat a barrejar coses fins arribar a dir que és per encobrir el 23-F, els GAL, l’antic rei etc., amb què demostren un cop més el seu nul coneixement del que vol dir governar un estat. El document és molt similar a les lleis de secrets oficials dels països del nostre entorn, estableix quatre categories de reserva, restringit, confidencial, secret i alt secret. Els temps de protecció va dels 5 als 50 anys.
Si Podem fos una organització sòlida, els ministeris parlarien amb discreció, del tipus de document que pot ser restringit i qui té l’autoritat de restringir-lo. Un cop aquí, si al Consell de Ministres arribés una proposta que no fos assumible, aleshores es plantarien com correspon. Però no sembla que sigui això del que es tracta, més aviat es vol fer xerinola sense saber-ne gaire el perquè, si s’ho pensessin una miqueta s’adonarien del mal que es fan a si mateixos.
