Centenars de noies sortiran de festa aquesta nit a la regió central. És dissabte, i com cantava Gloria Estefan, el cos demana salsa. O pop comercial. O reggaeton. Tant se val l’estil de música que esculli el discjòquei per satisfer desenes de cossos eufòrics que volen festa, sempre que el ritme sigui prou mogut per desinhibir el cos i permetre bellugar els malucs a la pista de ball d’una discoteca, a un concert o a la festa major del poble fins ben entrada la matinada.
És el pla per excel·lència dels joves, o d’aquells adults que encara són joves d’esperit, per gaudir d’una nit d’estiu amb bona companyia. Sobretot després de dos anys on la crisi causada per la pandèmia ha tergiversat els plans tant dels usuaris com dels mateixos negocis d’oci nocturn d’oferir un espai públic on passar-ho bé amb els amics. Malgrat això, ara mateix en aquests locals la preocupació per la crisi sanitària ha quedat substituïda per una altra crisi de caràcter social. L’alerta per l’aparició d’un nou mètode de submissió química ha canviat el sentiment d’èxtasi que genera viure una nit inoblidable per l’angoixa de ser víctima d’una punxada que t’obliga a oblidar gran part de la vetllada. La pràctica consisteix a aprofitar la foscor dels clubs per punxar els braços i cames de noies que estan distretes amb una substància que provoca marejos i somnolència.
Aquest nou mètode de submissió química no és «made in Spain». Els primers casos es van detectar el setembre del 2021 al Regne Unit. Després, l’onada de denúncies, principalment efectuades per dones, es van estendre a Bèlgica, Irlanda i França. I ara la cruel tendència ha traspassat la frontera i s’ha estès per l’Estat com una epidèmia, amb Catalunya al capdavant. Fins ara, 23 persones del territori (només una d’elles és un home) han denunciat haver estat punxades durant una nit de festa aquest estiu.
Lluny de ser una nova llegenda urbana, com sostenen algunes veus, sembla que la submissió química és una amenaça real en ambients nocturns. I, tot i així, la policia desconeix qui són els autors i per què ho fan. La majoria d’anàlisis de sang fetes a víctimes no han deixat marca toxicològica i això fa que les hipòtesis que vinculen les punxades amb les agressions sexuals perdin vàlua. «Potser ho fan per pura diversió», lamenten fonts policials. I, mentrestant, qui rep consells per evitar nous casos són les víctimes: surt en grup, estigues atenta, controla la beguda i, si et trobes malament, deixa de ballar i marxa a l’hospital. Amb el temps, totes les epidèmies quedes relegades a un segon pla. Però totes deixen empremta o, en aquest cas, punxada.
