Quiosc

Regió7

Josep Camprubí

EL CROQUIS

Josep Camprubí

No ho sembla, però tot ens afecta

Quin és l’objectiu d’una llei de secrets oficials? Senzillament: que no es pugui saber allò que els poders fàctics consideren que no s’ha de saber. Durant la major part del franquisme no calia una llei específica sobre el tema: la por feia tancar la boca a qui sabia alguna cosa que pogués desacreditar la dictadura. Només cap al final, l’any 1968, va aparèixer una llei sobre secrets oficials, que retòricament tractava d’amagar «cuestiones cuyo conocimiento por personas no autorizadas pueda dañar o ponga en riesgo la seguridad del Estado o los intereses fundamentales de la Nación». Però potser preveient la possibilitat de canvis més o menys immediats, com va ser la mort del dictador l’any 1975, l’entorn franquista va protegir la informació sobre fets fonamentals que el podrien perjudicar en un futur proper i va promoure una llei «sobre secretos oficiales». Però allò més sorprenent no és que faci 54 anys que es va dictar aquella llei, sinó el fet que encara sigui vigent en aquest moment. Després de parlar-se’n des de fa temps, ara sembla que se substituirà per una llei sobre «informació classificada», que quedarà distribuïda en quatre nivells: «restringida», «confidencial», «secreta» i «alt secret». I la informació classificada en aquest darrer nivell es podrà mantenir sense divulgar durant 50 anys, que podran allargar-se fins a 60. O sigui, que allò que algú (qui serà, exactament?) consideri que no s’ha d’explicar, no se sabrà fins que els fets siguin ja del tot història passada. Un plantejament que és inacceptable i ben poc democràtic.

Quan un esdeveniment s’allarga molt en el temps, no es pot evitar que l’interès públic que desperta es redueixi i que vagi desapareixent de les primeres pàgines dels mitjans de comunicació. És el que està passant en aquest moment amb la guerra d’Ucraïna, tot i que continuï alterant radicalment la vida de milions de persones. Ara, més que sobre aquesta afectació directa, l’interès informatiu se’n va cap a les conseqüències que el conflicte està tenint en l’àmbit econòmic per les restriccions del gas rus, que ja noten directament alguns països però que acabarà perjudicant tot Europa i que és previst que empitjori encara més a partir de la tardor i de l’hivern vinents. Mentrestant, però, a l’interior d’Ucraïna el conflicte segueix, i no sembla que pugui acabar aviat. L’únic element positiu que se’n pot destacar és la sortida dels primers grans vaixells del port ucraïnès d’Odessa amb importants carregaments de blat que van destinats sobretot a països de l’Àfrica central que depenen gairebé exclusivament del blat ucraïnès. Uns països perjudicats ja molt intensament per la sequera i la calor extrema, que no tenen res a veure amb la guerra d’Ucraïna i que a més s’han quedat fins ara sense el seu subministrament essencial de cereal.

Evidentment, la llei de secrets oficials i la guerra d’Ucraïna no tenen res a veure. Però són una mostra de l’extraordinària varietat temàtica de les qüestions que ens afecten cada dia. I se n’hi poden afegir moltes altres, com la que ja ha començat a experimentar tothom: les conseqüències del canvi climàtic, com calorades, manca de pluja, probables restriccions d’aigua, etc. Fins no fa gaire encara hi havia gent que no s’ho creia. Però ara ja són ben pocs els que ho neguen. I amb una certa inquietud general es va acceptant que caldrà adoptar mesures cada vegada més serioses i efectives.

Compartir l'article

stats