Regió7

Regió7

Gonçal Mazcuñán i Boix

La Badosa, el jutge i els cornuts de sempre

La tenista Paula Badosa l’ha dita grossa donant per bo amb l’entrevistador que el català no era un idioma com l’espanyol o l’anglès. N’hem estat parlant uns quants dies posant-la a parir. O deixant-la verda, o a l’altura del betum, o com una porca, o com un drap brut, o posada en solfa... que són els diferents sinònims que podem utilitzar per definir la consideració que ha merescut la tenista begurenca als catalans que patim per la nostra llengua. Els altres, els que no hi pateixen gens o la volen exterminar, hi han sucat pa i la salivera els durarà temps, com amb la deixa de l’avi Florenci.

Aquests dies, també, un jutge ha dit que el rei emèrit, el que va fugir a destinació desconeguda amagat en un avió emparat pels aparells de l’Estat: «Morirà sense retre comptes amb la justícia». Tot i que hagi dit una anatema sobre l’emèrit, ningú no s’ha escandalitzat ni l’ha posat a parir, al jutge, quan ha afegit: «Jo creia que era impune fins al dia de la seva abdicació, però ara veig que la impunitat la continua arrossegant de facto». A més a més, el jutge Castro ha deixat a l’altura del betum l’actitud de «la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, l’Agència Tributària», aturades en les seves funcions, mirant cap a una altra banda, fins que l’emèrit regularitzés el seu frau fiscal. Cortesans agraïts els considera el jutge atrevit. Com als mitjans que han silenciat les seves declaracions, encara que n’hi havia per sucar-hi pa i salivar.

Posats en el context d’apreciar adequadament allò que es diu o se silencia, podríem incloure-hi les valoracions que s’han fet en saber-se les xifres de la liquidació de l’aportació de Catalunya a les arques de l’Estat. Ningú no ha dit que som cornuts i paguem el beure uns quants anys més. Ni es fa cas del que diu el refranyer a tanta passivitat: «Dels qui esperen a demà, més d’un no hi arribarà. Anar deixant les coses per a més endavant no és gaire savi...i podem sortir-ne molt perjudicats». És ben clar que allò de la «solidaritat interterritorial» ens la tenen clavada ben endins, sense termini de caducitat. Seria molt sediciós reclamar «fins quan»?

Està escrit que «la cortesia no exclou pas el coratge: ben dit tot es pot dir; una cosa no treu l’altra». Encara que, en aquest cas, a hores d’ara ja tenim clar que «al malfeiner cap eina li va bé». Aquesta dita es pot aplicar a aquell «que no té voluntat de treballar i que només posa excuses». En el cas que ens ocupa, el malfeiner, quan ha vist que li anava la vida, literalment, hi ha posat poder judicial, policies patriòtics, clavegueres de l’Estat, poder econòmic, autonomies engelosides, partits abduïts pel sistema, i mitjans de comunicació sotmesos a fer la feina bruta d’impedir i de negar cap dret a intentar gestionar més bé els recursos i deixar de ser cornuts i apallissats. Pobra Badosa...!

Compartir l'article

stats