Les frases «Quan jo governi no impulsaré una llei d’eutanàsia» (2019) i «Jo no permetria que un germà meu cobrés 300.000 euros per un contracte adjudicat pel meu Consell de Govern» (2022) van ser pronunciades per Pablo Casado, sense comentaris. La profecia autoincomplerta continua dominant el discurs del PP, on Alberto Núñez Feijóo prodiga el «Quan jo governi». L’expressió imperativa envolta d’innecessari terrabastall el silenciós avenç del PP a les enquestes, i no enforteix el seu candidat. Al contrari, la presumpció l’aparella amb el seu trist predecessor.
Les presses són males conselleres. A la legislatura li falten 500 dies, si Pedro Sánchez dosifica el cronòmetre segons ha anunciat, i resisteix urpades econòmiques com el clavat aquesta setmana per l’atur. Si Núñez Feijóo desitja interpretar aquell termini en termes polítics, n’hi ha prou que es pregunti per les expectatives fa un any i mig amb idèntic fonament d’Adriana Lastra, Dolores Delgado o Macarena Olona. La jaculatòria «quan jo governi» delata un nerviosisme impropi del president gallec per quadruplicat. Avançar aquestes tres paraules produeix mala sort, no s’han d’esmentar ni tan sols en el lapse entre el triomf electoral i la investidura.
Els epidemiòlegs van anunciar durant la pandèmia que no s’atrevien a efectuar pronòstics amb una mínima validesa, més enllà d’un horitzó de dues setmanes. Núñez Feijóo s’empassa un munt de mesos, en lloc de deixar que la lògica dels esdeveniments obligui Sánchez a precipitar-se les eleccions i a concedir-li certa validesa al «quan jo governi» del líder del PP. Mentre això no passi, prendre-la les mesures al despatx de la Moncloa no és un símptoma d’urgència o desig d’agradar, sinó de mandra. Asseure’s al tron del metavers és més agraït que criticar puntualment el Govern real, i assenyalar objectius per al mateix partit sense barrejar el prematur «jo». Feijóo va triomfar davant el Casado que sospirava «quan jo governi» perquè el gallec era inesperat, però li han assaltat les presses per vestir-se la porprada. Amagat guanya molt, però si dona veus pot despertar els que s’estan anul·lant ells solets.
