Quiosc

Regió7

francesc galindo

La geopolítica encareix la marihuana

Anava a comprar marihuana, com feia sovint. Va pitjar el botó del porter automàtic. Una veu metàl·lica li va dir: «S’ha equivocat de pis». Li va respondre pitjant l’intèrfon: «Tu sí que vius equivocat». Va sonar el brunzit de l’obertura automàtica i la gruixuda porta de fusta mil vegades repintada va cedir. Un cop a dalt del segon tram d’escala va picar tres cops, després dos i, finalment, un, com estava estipulat per als clients, si volien que els obrissin. El camell calçava xancletes i vestia samarreta de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz, com si fos Vincent Vega a Pulp Fiction. El va convidar a seure i va desaparèixer darrere d’una porta. Quan va tornar portava una bossa sensiblement menys plena que les altres vegades. «Em sembla que t’equivoques», li va dir el comprador. «Em sembla que ho agafes o surts cagant llets d’aquí i no tornes», li va respondre el venedor. Pels mateixos diners hi havia ben bé el 30% menys de producte. El camell li va explicar que l’encariment del preu de l’electricitat havia estat clau en l’augment de les despeses de producció, que acabaven repercutint en el preu final del producte. Li va explicar que els seus subministradors no punxaven connexions elèctriques perquè el fet que l’energia sortís de franc no compensava l’augment de possibilitats de ser denunciats a la policia. Ell, el camell, no era responsable que els afanys expansionistes de Putin haguessin repercutit en un encariment del gas que havia tingut com a efecte carambola l’augment de preu de l’electricitat. Ell no tenia res a veure amb el fet que les grans elèctriques haguessin guanyat 11.856 milions a l’Estat espanyol en els darrers 5 anys. Li va demanar si no havia anat al súper darrerament i no s’havia adonat que sortia de l’establiment pagant el 30% més pel mateix. Quan començava a comentar-li els riscos de la inflació i la deflació, li va dir que l’escoltaria si es feia un porro de la seva pròpia mercaderia. Ho va fer i, a la segona pipada, va demanar al camell que deixés les seves disquisicions sobre l’efecte de la macroeconomia en l’àmbit micro i l’escoltés detingudament. Tenia un pla. Tots dos farien un curset de manteniment d’aires condicionats i anirien a treballar a la Comissió Nacional d’Energia (CNE), on manipularien els aparells perquè expel·lissin cannabinoides dels quals n’haurien neutralitzat prèviament les partícules odoríferes. Quan els experts comencessin a riure i a dir-se que s’estimaven, adoptarien decisions que no podrien ser pitjors que les d’abans. Era un pla perfecte. Què podia sortir malament?

Compartir l'article

stats