Mira que n’hi ha, d’imatges boniques, en aquesta ciutat, ja podem anar pagant anuncis idíl·lics de la Manresa transformadora que sempre ens toca ballar amb el vídeo més lleig. La baralla a plena llum del dia en una granja del carrer Barcelona, que en poques hores es va convertir en viral a les xarxes, em va tenir al telèfon uns quants dies explicant que no era cap performance anunciant la tornada del Festival Internacional de Cinema Negre, que la Manresa Film Office no gestionava un espot de transfusió de sang, però, sobretot, aclarint que no ens havíem convertit en la Gotham City de Catalunya.
És cert que a la meva ciutat hi ha mala gent, possiblement més que en alguns llocs, però també molta menys que en d’altres d’un món que l’amic i periodista Xavier Gual relatava en el seu llibre com un indret no perillós. Tan cert com que la mala gent pot tenir qualsevol color de pell, creences, hàbits de vestir o estatus social; o no són mala gent els que, en lloc de la cartera, et foten la llibertat, la dignitat, la identitat o la justícia?, però aquests ja són com de la família.
Les impactants imatges del violent esmorzar a Manresa no haurien tingut ni una part de la repercussió mediàtica obtinguda sense la seqüència d’un dels transgressors sortint al carrer amb la cara ensangonada, talment com si hagués esmorzat amb l’Hannibal Lecter i en Freddy Krueger; i ja se sap que la sang, com més clara sigui la pell que taca o més proper el carrer que esquitxa, és més escandalosa i impactant. El rebombori creat no ens hauria de sorprendre, de fet no em sorprèn tenint en compte que una de les deu columnes més llegides l’any passat en aquest diari en va ser una de meva explicant en primera persona com havia estat víctima d’un robatori en un centre comercial de la ciutat, després de publicar-ne un grapat socialment més interessants; estic segur que no va ser ni una sorpresa per al company Pere Fontanals, el periodista que les va difondre en el seu diari digital; però l’alarma social creada és desmesurada i els comentaris deixant la ciutat com un niu de delinqüència, passats de voltes.
Hi ha mala gent, però la bona la supera amb escreix; el problema rau en la indiferència, la manca d’empatia i el conformisme davant qui ens roba, el que sigui i amb el mètode que sigui. Si un vídeo viral com el de la batussa matinera manresana ha de transformar una ciutat en el Bronx català ens ho hauríem de fer mirar tots plegats; Manresa és un bon lloc per passar-hi l’estiu, amb perill de patir algun atracament il·legal com a tot arreu, però poques possibilitats de ser víctima d’un assalt legal, com a les zones turístiques Premium, a l’hora de rebre el compte de la cervesa o la nit d’hotel, que són altres fórmules d’agressió que també fan mal, o no?
