La manca persistent de pluges que arrossega la Catalunya central des de fa mesos té efectes ben palpables sobre el medi i, conseqüentment, sobre l’activitat humana. Els pantans patint la sequera repercuteixen en les activitats econòmiques que floreixen al seu voltant quan tot va bé, de la mateixa manera que la pluviometria afecta directament l’activitat agrícola. Dependre amb totes les lletres del clima i al mateix temps comportar-se com si se’n pogués prescindir ha estat un error que s’ha mantingut durant tant de temps que comença a ser irreversible, si no ho és ja. S’imposa una reflexió amb totes les conseqüències sobre on ens porta un sistema basat en més producció, més ràpida i més barata, quan el que estem aconseguint és menys riquesa, pitjor qualitat de vida i a un preu molt i molt alt. És temps de canvi de valors, d’assaborir cada mos en comptes d’obsessionar-nos per omplir el plat fins a vessar, i de pensar que la Terra continuarà girant sense nosaltres però nosaltres no podem sobreviure sense un ecosistema que, en realitat, és molt fràgil.
