Si hi ha alguna cosa que destaqui per la seva precisió i per ajustar-se amb força exactitud a la realitat, són els refranys, que per alguna cosa passen de generació en generació i perduren en el temps sense perdre el sentit. O com a mínim ha estat així fins ara, perquè d’un temps ençà sembla que la part del refranyer popular dedicada a la meteorologia s’està desmarcant d’aquesta regla. I com sempre, l’acció de l’home hi té molt a dir. I és que, ni les gotes de l’abril ja no valen per mil, ni el maig plou cada dia un raig, i sovint el desembre ja no és tan congelat com diu la cançó. D’acord que a l’estiu tota cuca viu, i en aquest cas potser més que mai amb tanta onada de calor. Però també és veritat que la roba d’entretemps ja fa més vida a l’armari que no pas al carrer, i segurament que per falta de fred, el març marçot ja no mata tantes velles, ni joves tampoc.
Però més enllà de l’empobriment lingüístic que pot suposar la pèrdua de sentit d’algunes d’aquestes frases fetes, aquest recull testimonial fet amb més o menys gràcia no pretén altra cosa que convidar a una reflexió més profunda sobre la necessitat d’un canvi urgent de consciències si volem evitar que el llistat de refranys sobre el clima que passaran a la història no s’ampliï encara més. I és que en això no ens hi va la llengua sinó la vida, o com a mínim la manera d’afrontar-la.
Que el canvi climàtic és una evidència n’hi ha molts que fa temps que ho tenim assumit, i que la solució a gran escala trigarà molt a arribar (si és que ho fa), també, sobretot mentre el món continuï a mans dels ineptes que el mouen. Però això no ens exhimeix de la nostra responsabilitat individual i de la possibilitat de contribuir amb la causa en la nostra vida quotidiana. I en aquest sentit, potser convindria començar a posar seny en qüestions vinculades amb l’autoconsum i conscienciar-nos que ni a l’hivern no hi ha la necessitat de posar la calefacció al màxim per poder anar amb calçotets per casa, ni a l’estiu convé constipar-se perquè resulta que tenim l’aire massa fred i el del ventilador ens ve directe. I tampoc ens cal agafar el cotxe per anar a cal veí quan és fàcil arribar-hi a peu, ni hauríem de remugar del teletreball si podem fer-ne i ens ha d’evitar desplaçaments inútils.
La llum, la calefacció, l’aire condicionat o el cotxe ens ho posen més fàcil per viure en comoditat, però potser el preu que en pagarem si no deixem d’abusar-ne serà irrisori al costat del que ja ens ve cada mes amb la factura, com si aquest no fes prou mal!
