Quiosc Regió7

Regió7

Pere Bonet

BADANT

Pere Bonet Dalmau

Psiquiatre

Un mal suposar de la Vitamina D i la serotonina

Avui havia de badar per uns altres vorals, en una tonalitat més joiosa com s’espera a l’estiu. Fa un any, amb diferents companys de feina, vàrem començar a compartir una troballa en la pràctica clínica. En revisar l’analítica de les persones que ateníem, els nivells de vitamina D que aportaven aquestes persones sempre estaven per sota dels nivells que els laboratoris d’anàlisi oferien; inclús vàrem pensar, en pla de broma, que quan algú trobés una persona amb nivells normals de vitamina D en la seva analítica, ens ho faríem saber entre nosaltres. En aquest temps, només en un esportista d’elit que tenia uns nivells adequats pels valors de referència, i dues persones més. Això en un país on el sol, facilitador de la producció de la vitamina D en el cos, no hi falta gens; i segons es creu, amb 30 minuts d’exposició al sol, no cal tot el cos, amb la cara, els braços o cames és suficient. La vitamina D ajuda a absorbir millor el calci, que proporciona un millor estat dels ossos.

Doncs bé, el feliç dia 27 de juliol passat, el New England Journal of Medicine publicava els resultats d’un estudi fet, només, amb 26.000 persones amb osteoporosi, una malaltia en la qual els ossos són com de cristall i que es poden fracturar més fàcilment. Ara bé allò bo, la ingesta de suplements de vitamina D, no va trobar cap evidència entre la ingesta de suplements, amb afegitó de calci o sense, i la fractura d’ossos. Incloses aquelles persones que la seva analítica mostrava deficiència de la vitamina D. Tot plegat fa pensar en diferents opcions; una, revisar tota la literatura i els estudis que relacionen la ingesta de suplements de vitamina D, i una altra és revisar els valors, en sang, que es consideren normals de la mateixa vitamina. I treure el paraigua per a la resposta dels interessos creats per la venda dels suplements. En el mateix estudi només s’aconsella la presa de vitamina D en condicions com les dels celíacs o els afectats per la malaltia de Crohn.

I no em puc quedar de comentar una notícia agafada, al vol, per la ràdio. Una universitat anglesa, no he pogut sentir quina, no ha trobat cap relació entre els nivells en sang de serotonina i la depressió. I, per a més inri, aconsellaven deixar de prendre fàrmacs serotoninèrgics, els que ajuden a remetre un 60% dels estats depressius.

Quan es plantegen hipòtesis cal sustentar-se en suposicions vàlides. No hi ha cap estudi amb evidència científica que relacioni el nivell en sang de serotonina amb la depressió. El darrer, de ben a prop nostre, del Dr. Aragonés l’any 2020. La serotonina relacionada amb la depressió està a la sinapsi, entre neurones, no a la sang. Si partim de bases falses arribarem a conclusions errònies. I aconsellar deixar de prendre fàrmacs que eviten suïcidis, incapacitats de tota mena, tant relacionals, tant socials i familiars com laborals, una mala praxi.

Potser quan ho explicaven a classe jo dormia o estàvem de vaga, força habituals en la meva època.

Compartir l'article

stats