La decisió de l’empresa igualadina Buff de crear el seu propi centre de formació professional per tal de disposar de personal amb les habilitats necessàries per afrontar el fort creixement de la companyia ha projectat llum sobre un fenomen que afecta moltes més empreses i que hauria de portar a un replantejament de polítiques formatives i laborals. Amb Buff, pateixen el mateix problemes altres empreses de l’Anoia i el Bages que han sobreviscut a l’enfonsament del tèxtil i avui, amb productes avançats i alta tecnologia, planten cara al mercat internacional. El tèxtil de l’Anoia factura 140 milions d’euros i té un miler de treballadors. El del Bages en facturava, abans de la pandèmia, 275 milions. La crisi logística generada per la covid està solidificant la tendència al retorn de la producció industrial, i en aquest moment de grans oportunitats per a un sector històric les empreses no troben treballadors en un país amb milions d’aturats. Resulta alhora increïble i desesperant. Les administracions haurien d’atendre aquesta situació amb urgència i acabar amb l’eterna disfunció que separa l’empresa, la formació i el mercat laboral. No es pot esperar més.