Força gent va escriure que la temporada passada del Futbol Club Barcelona masculí havia estat un fracàs. Discrepo d’aquesta afirmació, ja que l’equip va acabar la Lliga prou dignament en segona posició. Va començar malament, en equivocar-se la junta directiva de Joan Laporta en renovar l’entrenador Ronald Koeman, que sense model de joc, l’equip jugava cada vegada pitjor. El 6 de novembre de l’any passat el club decideix contractar l’exjugador Xavi Hernández. Conscient que disposa d’un equip fluix i mal estructurat va demanar reforços al mercat d’hivern, per apuntalar l’equilibri del conjunt, i amb la incorporació de talent jove, el grup va fer un salt endavant. Koeman va deixar l’equip en novena posició i la directiva va exigir al nou entrenador, quedar entre els quatre primers de la Lliga. No sols ho va fer, sinó que va quedar segon, sobradament. Fins i tot, va ridiculitzar el Madrid al Bernabéu, on es va imposar per 0-4. A Madrid es van posar nerviosos, però en el proper partit al camp del Celta, l’àrbitre González Fuertes va assenyalar tres penals a favor de l’equip blanc i la situació es va «normalitzar» ràpidament. Koeman ja havia sortit en globus com entrenador del València, però gaudia d’estimació en ser l’heroi de Wembley 1992, quan va marcar un gol de falta que va donar la primera i única Copa d’Europa al FC Barcelona. Només podien participar-hi els campions de les lligues estatals. A partir de la temporada 1992-93 s’inicia l’actual Champions League, que és una competició nova, que permet l’entrada de fins a quatre equips per país i on es disputa una fase de grups anterior als enfrontaments directes que es decideixen per sorteig. Amb aquest format, el Barça té quatre Champions: (2006, 2009, 2011 i 2015). Encara estem lluny de la creació d’una Superlliga Europea que enfronti entre tots ells als millors clubs del continent.
El 14 d’agost del 2020, el Barça toca fons i és humiliat pel Bayern de Munic (2 a 8), als quarts de final de la Champions, en un partit disputat a Lisboa, ja que estàvem en plena pandèmia. Josep M. Bartomeu Floreta dimiteix de president a finals d’octubre del 2020 per evitar una moció de censura. Problemes burocràtics retarden les eleccions fins el 7 de març de 2021 quan Laporta retorna a la presidència del Barça. Posa al descobert algunes irregularitats en la gestió de Bartomeu mitjançant un parell d’auditories que finalitzen amb la investigació de Forensic, les conclusions del qual són traslladades a la Fiscalia Provincial de Barcelona, en trobar-hi indicis de delictes. Bartomeu, el pitjor president de la història del Barça, coneixedor de la pèssima situació econòmica que travessa el club, que ell ha ajudat a enfonsar, una setmana abans de plegar, té la barra de multiplicar el sou de quatre futbolistes que ell considera vaques sagrades, per tal d’engrandir la fallida econòmica i fer més gran el deute. Ara la nova directiva ha de fer mans i mànigues per quadrar els números i poder inscriure tots els nous fixatges, absolutament necessaris per iniciar una nova etapa. No es farà foc nou plenament, però entre aquesta temporada i la vinent, l’equip sembla que tornarà a ser el que era. De moment, em conformaria en ser segon a la Lliga i competir per la Champions, però això si, jugant bé a futbol i fent gaudir als espectadors, tal i com exigeix la filosofia del club des de l’arribada de Cruyff a la banqueta.
