Quiosc Regió7

Regió7

susana paz

Ara ja tenim la resposta: quina era la pregunta?

El maig del 2020, en plena pandèmia, aquest diari va publicar un reportatge que plantejava més preguntes que respostes sobre el fet de viatjar. Sis persones de la Catalunya central, que havien fet del viatge una manera de viure, per feina o per oci, hi reflexionaven. La incertesa per una pandèmia que vivia els seus primers mesos feia difícil saber què passaria en un futur proper o llunyà. Eren dies de carpe diem i de creuar dits. Deixaríem de volar amb aerolínies low-cost? Es triplicarien les tarifes dels vols? Els viatges transoceànics serien un record de temps millors? Ens replantejaríem fer viatges més conscients allunyant-nos de la superficialitat i la necessitat de sumar creuetes de llocs visitats en un mapa? Amb algunes fronteres tancades, mascaretes obligatòries, sense vacuna, el sector turístic, a poc més de dos mesos de juliol i agost, ja donava per perduda la temporada d’estiu. I la van ben perdre. La sensació era que el coronavirus ens faria replantejar del dret i del revés la nostra manera de viure, totes les nostres prioritats i, per tant, la nostra manera de viatjar. De fet, per absoluta obligació i, en especial per feina, el teletreball i les videoconferències van demostrar que no sempre els desplaçaments a l’altra punta del món -o a 15 o 60 quilòmetres- eren tan necessaris com ens pensàvem. Dos anys després, amb el coronavirus de perfil baix però amb una guerra que continua encara que no sigui portada, una crisi climàtica que ens crema les parpelles i una crisi energètica que aquí dirimim de broma al voltant dels 27 graus, les previsions de reserves confirmen la continuïtat de l’anomenat turisme de masses (el que practiquem per golejada) amb una clara conclusió: la majoria desitjava tornar a viatjar com abans. Reconec que jo també.

Canviar hàbits i rutines no és fàcil. Ens adaptem al que calgui quan no hi ha més remei: de vegades per salut, sovint per la butxaca i la majoria de cops quan damunt del nostre cap (que no consciència) cau la prohibició: prohibit fumar als interiors; prohibit sortir de casa per una pandèmia; prohibit entrar al bus sense mascareta; prohibit agafar el cotxe perquè la benzina és cara i prohibit fer grans dispendis en els vols perquè els bitllets d’avió ja no inclouen cap maleta. Però si cap d’aquests condicionants no interfereix d’una manera clara i rotunda en la nostra economia, continuarem fent el que fèiem el 2019. Sobretot si, malgrat les crisis diverses, volar de Vigo a Barcelona només costa 7 euros. Sí, més barat que la tornada a Manresa. És una resposta.

Compartir l'article

stats