Regió7

Regió7

Ricard Sánchez

Calor és canvi climàtic i desastre!

Després del mes de maig més càlid d’aquest segle i que el juny passat arribés a Espanya una de les onades de calor més primerenques des que hi ha registres, aquesta última porta batuda tots els rècords, i ha deixat al seu pas més de 360 morts atribuïdes a les altes temperatures.

L’AEMET ja havia alertat que aquest estiu s’arribarien a temperatures superiors a altres anys i que les pluges estarien per sota de la mitjana. És per això que tenim també una sequera alarmant. Amb l’aigua embassada al 39,18%, els pantans no havien decrescut mai tant en aquestes dates. Però més que a la manca de pluges, aquesta situació se suma també un excés de consum, generat pel regadiu, la superfície del qual no para de créixer. De fet, suposa actualment entre el 85% i el 93% del consum total d’aigua al regne d’Espanya. Aquestes dades, a més, no contemplen el regadiu il·legal, que sempre s’ha estimat entre un 5% i un 10%, però que en algunes zones estudiades recentment s’ha vist que puja fins al 30%. És per això que les conseqüències de tenir un planeta 1,2 °C més calent que fa poc més de cent anys ja són visibles i devastadores. Amb 1,5 °C objectiu principal de l’Acord de París (2015) els efectes estan molt ben estudiats i encara seran més greus que ara. I amb 2 °C el segon dels objectius del pacte climàtic internacional es poden imaginar. Però què passaria si la temperatura ascendís més enllà, per exemple 3 °C a finals d’aquest segle?

Estem en una situació en què mai en la història de la humanitat la ciència havia alertat durant tant de temps del perill a què ens enfrontàvem, i mai es va fer orelles sordes de manera tan radical a aquestes advertències, ja que tenir-los en compte hagués suposat el qüestionament del sistema en què l’ésser humà porta ancorat tres segles: el capitalisme.

Pensem que l’emergència planetària no es limita al canvi climàtic, comprèn la concepció del conjunt de les fronteres planetàries que s’estan sobrepassant perillosament. Tal com anem, la terra està deixant de ser una llar segura per a la humanitat. Els científics proposen transformacions a escala revolucionària en producció, consum i ús d’energia (tant en termes d’escales físiques com temporals). Recordem que els informes científics plantegen que la temperatura mitjana mundial no ha d’augmentar de cap manera en més d’1,5 graus perquè la humanitat eviti un canvi climàtic fora de control i irreversible. Si no aconseguim aquest objectiu vital, probablement, la temperatura mitjana global pujaria per a finals de segle en 4,4 °C (estimació molt òptima) el que portaria al col·lapse de la civilització industrial. Quin planeta i vida espera les generacions futures? La humanitat està preparada «a nivell mental i de recursos» per als impactes més durs de la crisi climàtica?

Pel que fa a això, els diferents informes científics i ja el primer informe seriós de mitigació va arribar a qüestionar el capitalisme com un sistema sostenible. El consens científic sobre mitigació també assenyala la importància dels moviments socials, que involucren joves, treballadors, dones, precaris, racialment oprimits i del Sud Global, que tenen poca o cap responsabilitat en el desastre climàtic, però que ho pateixen molt més que tot l’occident desenvolupat. Aquestes conclusions pretenen que siguin oblidades, i fins i tot en casos invertits. Doncs diferents autoritats de diferents potències econòmiques i polítiques alteren gairebé de manera completa els informes científics per mantenir la majoria de la població en part ignorant de la dimensió del problema i del sistema econòmic culpable.

Compartir l'article

stats