Ho deia un conductor entrevistat en un reportatge: «Ha quedat petita». I sí, aquesta és la sensació que també em fa a mi l’avinguda Països Catalans de Manresa. Entenguem-nos: és una obra important, la més cara realitzada en més d’una dècada a Manresa (ehem, també és veritat que, en una ciutat tan mancada de grans inversions, és fàcil batre rècords locals), i suposa gairebé una revolució per als barris de l’est. Manresa disposa ara d’una circumval·lació interior que va des del Carrefour petit fins al gran, des de les universitats dels llibres fins a la de les pel·lícules, des del Centre Hospitalari fins al centre comercial, des d’un McDonald’s fins a l’altre. El canvi és substancial. I, tanmateix, l’avinguda queda petita. S’ha fet la meitat del planificat, i es nota. Si vens de les Bases, no tires endavant solemnement com es fa per continuar per una gran avinguda, sinó que fas una giragonsa a la rotonda com si encaressis un corriol; si baixes del Decathlon, de cop els quatre carrils s’estrenyen com si s’acabés una autopista. Han fet un carrer en l’espai previst per a una avinguda, i l’efecte resultant és que el vial sembla petit, encongit, com de talla S en una ciutat M. En fi: encara gràcies. Què es pensaven? Si fos una obra sumptuosa, sobrada i capitalina no l’haurien fet aquí.
