Demà dilluns l’Església catòlica celebra la Mare de Déu d’Agost i això vol dir que és festa major a Gràcia, és a dir, a Barcelona, és a dir, a Catalunya. El nom precís és l’Assumpció de Maria, i commemora la creença, elevada a dogma pel Vaticà, que la mare del Crist va pujar al cel en cos i ànima al final dels seus dies en aquest món. Cal diferenciar entre l’Ascensió, protagonitzada per Jesús, i l’Assumpció de la seva mare. La primera va decidir-la i executar-la el mateix interessat, que per alguna cosa era déu. La segona va ser decidida i executada pel cel, que la va «assumir»; com si diguéssim, la va xuclar. La motivació d’aquesta creença, ben antiga dins la tradició catòlica, sembla clara: si el cos de Maria va pujar al cel, no va restar d’ella a la Terra cap fragment que es pogués convertir en relíquia, ni cap indret podria reclamar l’emplaçament del sepulcre; així s’han evitat agres polèmiques i fins i tot dures batalles entre campanars locals i nacionals. Maria, mare de tots, no és enlloc i en conseqüència és pertot; de Guadalupe a la Guia, passant per Lorda i Montserrat, tots els temples que la invoquen ho fan des de la mateixa legitimitat. El 15 d’agost és també la data que la saviesa popular ha vingut definint com el límit posterior de la canícula, entesa com el període de més calor de l’any, i que començaria la mateixa jornada del mes anterior; el cert és que enguany es va encetar abans, perquè les onades s’han succeït des del maig, però sembla que es complirà l’expectativa sobre el final, ja que s’anuncia un canvi de temps, amb vespres agradables i nits suportables. Tots els meteoròlegs hi coincideixen, i si fallen poden patir una depressió professional col·lectiva. Però tal com estan les coses en matèria de fenòmens atmosfèrics, no es pot donar res per segur. Una nit estàs ballant tan content al teu festival predilecte de xumba xumba i va i t’esclafa un esclafit, com a Cullera. Per cert, quina paraula més ben trobada, «esclafit».
